El cas dels sobresous de Caixa Catalunya arriba a l'Audiència de Barcelona

L’excúpula de Caixa Catalunya encapçalada per l’expresident Narcís Serra i l’exdirector general Adolf Todó s’asseu al banc dels acusats a partir d’aquest dijous. L’Audiència de Barcelona es converteix de nou en l’aparador dels efectes de la crisi financera soferta fa 10 anys i posa en dubte la gestió dels directius d’una caixa que va requerir 12.000 milions d’euros en recursos públics per al seu rescat. En els últims mesos ha sobrevolat sobre el procés la possibilitat d’un pacte amb la fiscalia per evitar la vista, però al final no s’ha materialitzat.

Pesa sobre l’exvicepresident del Govern del PSOE i sobre l’exdirector general de Caixa Catalunya l’acusació d’haver elevat “de manera desproporcionada” les seves retribucions i les dels principals directius “sabedors de la situació de crisi de l’entitat o, almenys, en condicions de conèixer-la”. Todó, per exemple, cobrava 684.713 euros anuals el 2008 i va passar a tenir una retribució d’1,36 milions el 2010. Els beneficis de l’entitat es van reduir progressivament (493 milions el 2007, 185 el 2008, 77 el 2009), però els ingressos i les dotacions a plans de pensions dels directius van augmentar. Narcís Serra va cobrar 1,2 milions entre el 2004 i el 2010, malgrat que la presidència era un càrrec representatiu.

Posició de la defensa

Durant el procés, les defenses al·legaran que les retribucions eren als contractes, van ser completament legals, s’adaptaven a les retribucions mitjanes del sector i a l’alça de l’IPC, i que tenien, a més, l’aval del Banc d’Espanya. Serra ja va explicar el febrer d’aquest any, davant de la comissió d’investigació del Congrés sobre la crisi financera que les retribucions acordades als directius van ser calculades i supervisades per entitats independents, el bufet Garrigues i Hay Group. L’ajustament de retribució a l’existent al sector “es va decidir escalonar en dos anys”, en un procés que el llavors president va assegurar “es va dur a terme amb una transparència totalment nova en els procediments d’aprovació de la retribució dels executius a Caixa Catalunya”.  Efectivament, les retribucions van ser aprovades pel consell, l’assemblea i la Generalitat, va recordar Serra, i publicades en la memòria anual en el marc d’un pla estratègic definit “en col·laboració” amb el departament de supervisió del Banc d’Espanya. 

Petició de la fiscalia

La fiscalia demana quatre anys de presó per a 17 dels 41 acusats, entre els quals hi ha Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d’administració deslleial, i dos anys per a 24 més, als quals només imputa un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil”. La CUP, la Confederació Intersindical de Caixes i el FROB també els acusen de delicte societari, i arriben a demanar fins a sis anys de presó.

El judici està previst que duri 28 sessions, fins al 30 de novembre, però el calendari podria variar. Aquest dijous i divendres estan previstes les qüestions prèvies i no serà fins dijous 11 d’octubre quan comencin a declarar els acusats, de quatre en quatre, començant per Serra i Todó. Després serà el torn d’una trentena de testimonis, més tard declararan sis pèrits, i a continuació ja s’exposaran les conclusions i informes finals. 

Notícies relacionades

«Preocupats però tranquils" a l'Audiència de Barcelona

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

En el seu escrit, la fiscalia acusa els exdirectius de l’entitat, ara propietat del BBVA, d’haver practicat una “irresponsable política de retribucions”. A més, argumenta que, malgrat la “difícil situació econòmica global”, “en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa”, els sous dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Massana, “no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011”.

Contradicció en la gestió

L’acusació pública afirma que a Caixa Catalunya van ser “retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d’insolvència”, tenint en compte, a més, que es van produir “en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu “sorprenent” que, d’una banda, se subscriguessin aquests contractes i, de l’altra, “demanés la injecció de diners públics per part del FROB”. En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d’administració, el gener i l’octubre del 2010, que considera clarament il·legals, i al mig es va produir la fusió de Caixa Catalunya amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de gairebé 3.000 milions d’euros, que suposaven prop del 90% dels recursos propis de la nova entitat.