Històries Mínimes
Formigó que vesteix obres
Cinc generacions de la família Sas coronen i decoren obres des de 1900. Avui el 77% de la seva producció a base de formigó l'exporten

fcasals45133606 barcelona 21 09 2018 economia adra sas gerente de la emp180921190932 /
Al garatge de casa, Joan Sas Gregori, iniciava a Vilanova i la Geltrú el primer tram d’un fructífer negoci familiar. Cinc generacions han anat agafant, fins avui, el relleu d’una activitat que el rebesavi d’Adrià Sas va començar com un autèntic emprenedor. Era un manetes. Feia peces a mida amb pasta de formigó líquida que introduïa en motllos també fets per ell. Així aconseguia sòlids ornaments que encaixaven a la perfecció a terrats, jardins o l’exterior de cases de particulars. Cada vegada més gent li encarregava models. I l’any 1900 fundava Sas, prefabricats de formigó, la firma que avui el seu rebesnet lidera com a gerent i director i que l’any passat va facturar 14 milions d’euros. El guió estava escrit.
“Continuem fent el mateix que primer va fer el meu rebesavi, capricis d’acabats a mida però ara fabricats en sèrie, que aporten solucions tècniques a constructors perquè les nostres peces es col·loquen amb facilitat i encaixen a les obres, les coronen i decoren. El nostre producte de formigó no suporta càrregues d’estructura, només embelleix”, explica Adrià Sas. El març de l’any passat, ell va agafar les regnes del negoci familiar, Sas, prefabricats de formigó (www.sas-sa.com), al jubilar-se el pare, Joaquim Sas, que als anys 80 havia rellevat també el seu, Joan Sas.
Després d’aquell garatge inicial com a primer taller de l’empresa, el 1920, el besavi d’Adrià va iniciar la industrialització del mosaic hidràulic, la rajola de 20x20 amb sanefes que tants pisos va cobrir. Barrejant colors i àrids, els Sas les fabricaven i les venien per tot Catalunya. Però en la dècada dels 50 l’avi d’Adrià, Joan Sas, en vista de més de 250 competidors que s’havien posat a fer el mateix, va decidir abandonar aquesta producció i concentrar-se de nou en productes de construcció.
Gelosies vidrieres, finestrals i més tard jardineres, extrems de piscina, tanques, ampits de finestres i cobremurs, aquests dos últims els productes més venut actualment, han anat proveint distribuïdors de materials de construcció. És un negoci B2B (Buisiness to Business). L’empresa afronta aquest any la construcció d’una nova fàbrica al municipi de Pira (Conca de Barberà), una nau de 1.800 metres quadrats on fabricaran noves línies de producte amb formigó d’altes prestacions. «Volem tocar més tecles al mercat i automatitzar processos amb l’ajuda de tres primers robots en l’empresa», declara Adrià Sas.
La nova nau industrial es preveu que ja sigui operativa el primer trimestre del pròxim any i suposa una inversió que arriba pràcticament als tres milions d’euros. L’obra se suma a uns altres tres centres de producció, ubicats a Montblanc i un altre al mateix municipi de Pira.
El 77% de la producció de l’empresa s’exporta, en un 73% a França. La resta se la reparteixen els mercats alemany, italià i constructors del Benelux. Gràcies a aquesta exportació, que ja va iniciar el pare d’Adrià, als anys 80, la firma ha sabut esquivar bé la crisi de la construcció a Espanya, un mercat que suposa el 24% de la seva facturació global.
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- L’estabilitat de la legislatura Puigdemont i Junqueras donen aire a Sánchez abans de reprendre el curs
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents