31 maig 2020

Anar al contingut

Brussel·les situa les pèrdues de l'IVA a la UE en 147.000 milions

La bretxa continua reduint-se però el forat continua sent "inacceptable", diu la Comissió Europea

Espanya va reduir el forat per tercer any consecutiu al deixar d'ingressar 1.966 milions d'euros el 2016

Silvia Martinez / Bruselas

Brussel·les situa les pèrdues de l'IVA a la UE en 147.000 milions

FRANCOIS LENOIR

La bretxa entre el que els governs europeus haurien de recaptar i el que ingressen realment a compte de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) segueix a poc poc reduint-se, però el “forat” continua sent, a ulls de la Comissió Europea, inacceptablement alt. Segons l’últim informe anual publicat aquest divendres, Brussel·les calcula que els Estats membres van perdre 147.146 milions d’euros el 2016, 10.500 milions menys que a l’exercici precedent.

“Els Estats membres han millorat la recaptació de l’IVA en el conjunt de la UE i cal reconèixer aquest esforç, però una pèrdua de 150.000 milions anuals en els pressupostos nacionals continua sent inacceptable”, ha lamentat el comissari d’assumptes econòmics, Pierre Moscovici, que apunta, a més, que 50.000 milions acaben a les butxaques de defraudadors, criminals i, fins i tot, terroristes. “Només serà possible una millora substancial si vam adoptar la reforma de l’IVA que vam proposar fa un any”, ha assegurat.

El polític francès aspira que els governs tanquin un acord sobre la reforma de la principal font d’ingrés de la UE abans de les eleccions europees del maig del 2019. Segons el seu parer, tot i que els Estats membres han millorat en els últims anys la seva capacitat recaptatòria, les xifres continuen posant en evidència un forat brutal i milers de milions s’escapen a causa del frau i l’evasió fiscal, fallides empresarials, insolvències o altres motius relacionats amb l’administració fiscal.

Lleugera millora

Com a resultat de la millora econòmica registrada el 2016, amb creixements reals combinats del 2% del PIB, una ampliació de la base i un compliment més gran, els ingressos per IVA van augmentar en tots els Estats membres tret de tres, entre els quals Romania, a causa d’una baixada del tipus mitjà de quatre punts. En termes nominals, la nova fotografia confirma que la bretxa en l’IVA es va reduir en 10.500 milions fins a situar-se en els 147.100 milions el 2016, fet que suposa el 12,3% del que haurien de recaptar.

El forat s’ha reduït en 22 estats membres, amb baixades superiors als cinc punts en països com ara Bulgària, Letònia, Xipre i Holanda, però ha augmentant en uns altres sis països de la UE: Romania, Finlàndia, Regne Unit, Irlanda, Estònia i França. El país amb la bretxa més gran entre el recaptat i el que la seva hisenda hauria de recaptar continua sent un any més Romania (35,8%), davant de Grècia (29,2%), que escala fins a la segona posició, i d’Itàlia (25,9%). Darrere d’aquest trio de països se situen Eslovàquia (25,6%), Lituània (24,5%) i Polònia (20,8%) molt lluny del 9,9% de mitjana en els 28.

Espanya, el quart país amb menor bretxa

Entre els països amb un menor forat, en canvi, destaquen Luxemburg (0,8%), Suècia (1%), Croàcia (1,1%) i Espanya (2,7%). En termes absoluts, no obstant, el forat recaptatori més gran continua sent per a Itàlia. Segons les estimacions de Brussel·les, va deixar de recaptar 35.988 milions d’euros. Al darrere, Alemanya (22.679 milions), Regne Unit (22.040 milions), i França (20.896 milions). A Espanya, la bretxa es va reduir per tercer any consecutiu i es va situar en 1.966 milions d’euros, davant els 2.897 milions el 2015, els 5.994 detectats el 2014 i els 8.149 milions de 2013.

L’Estat espanyol és, no obstant, el país de la UE que més ingressos potencials perd a causa de les exempcions fiscals. La mitjana d’ingressos no recaptats per aquesta raó se situa a la UE en el 34,9%. A Espanya assoleix el 46,7% degut sobretot, segons puntualitza la Comissió, a l’aplicació d’impostos indirectes diferents a l’IVA a les illes Canàries, Ceuta i Melilla. La major part d’aquestes pèrdues es deuen a serveis que en principi estan exempts de l’impost, com els lloguers imputats o la provisió de béns públics pel govern.