31 maig 2020

Anar al contingut

Balanç dels comptes públics del 2017

Rajoy es va quedar a 7.000 milions del rècord de recaptació anunciat

L'IRPF va aportar menys ingressos dels pressupostats perquè les pujades salarials es van quedar curtes

Els ingressos de l'impost de societats es van quedar més de 1.250 milions per sota del previst

Salvador Sabrià

Rajoy es va quedar a 7.000 milions del rècord de recaptació anunciat

PAUL HANNA

L’any passat no es va aconseguir finalment a Espanya el rècord de recaptació per impostos anunciat en reiterades ocasions com més que probable per l’anterior Govern de Mariano Rajoy. I no només anunciat, sinó fins i tot pressupostat. Així ho reflecteix l’Agència Tributària en el seu últim informe anual de recaptació, en el qual consta que el 2017 els ingressos tributaris van ser de 193.951 milions d’euros, un 4,1% més que el 2016, però encara per sota dels pressupostats amb una desviació negativa de 7.012 milions d’euros i lluny del rècord.

Precisament una de les principals causes d’aquesta desviació va ser una mesura introduïda per l’Executiu del PP  amb canvis en la gestió de l’impost sobre el valor afegit (IVA). El nou sistema de Subministraments Immediat d’Informació (SII) per a grans empreses va desplaçar ingressos d’aquest impost del 2017 al 2018. Sense l’impacte d’aquests canvis, la desviació negativa respecte del pressupostat hauria sigut de 2.862 milions d’euros. Però fins i tot així l’esbombat i esperat rècord de recaptació no s’hauria aconseguit perquè no s’assoliria la xifra de 200.676 milions d’euros ingressats per impostos el 2007, just abans de començar de ple la llarga crisi.

No obstant, també hi ha altres causes d’aquest fre en l’esperat augment de la recaptació. Així, l’informe tributari constata que en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) es van ingressar gairebé 1.000 milions menys del previst a causa de l’optimisme del Govern al fer les previsions d’augments salarials. Les pujades reals dels sous van ser molt inferiors a les que es dibuixaven en el quadre macroeconòmic, i per tant, els ingressos fiscals procedents de les nòmines també es van quedar curts.

Per sort per al Govern, les declaracions anuals van aportar més ingressos dels previstos i van compensar en part les escasses pujades salarials. Així, el resultat de la declaració anual de l’impost va ser de 2.001 milions menys negatiu per a les arques de l’Estat que el 2016. L’AEAT explica que això va passar perquè hi va haver més ingressos (1.168 milions), i per les menors devolucions sol·licitades i realitzades (833 milions).

La reforma fiscal

El 2017 es van notar els últims efectes de la rebaixa de l’IRPF adoptada pel Govern del PP i que va començar a aplicar-se a l’exercici del 2015. Al fer el balanç de l’impacte d’aquests canvis en els ingressos de l’Estat, l’autoritat tributària calcula que "el cost definitiu de la reforma de l’impost s’estima en 7.968 milions d’euros". 

La reforma fiscal del PP  del 2015 va costar 10.359 milions d’euros de menys ingressos públics en tres anys 

L’informe anual de recaptació, a més, estima en 2.391 milions d’euros l’impacte total, des del 2015, de la rebaixa fiscal adoptada pel Govern de Mariano Rajoy en l’impost de societats.

Així, en total, el cost definitiu de la doble reforma fiscal del Govern del PP s’eleva a 10.359 milions d’euros (repartits en tres anys), una xifra que se situa lleugerament per sobre dels 9.000 milions d’euros que va estimar l’exiministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, quan va dissenyar els canvis legals.

Impost de societats

Una altra de les causes d’haver-se quedat el 2017 a les portes del rècord està relacionada amb l’impost de societats. Aquí la desviació respecte del pressupostat va ser fins i tot superior que en el cas de l’IRPF (1.256 milions d’euros), amb l’agreujant que societats va aportar 23.143 milions, davant els 77.038 milions de l’impost sobre la renda.  El Govern de Rajoy confiava molt en l’efecte de la retallada aplicada a les deduccions de l’impost de societats per recaptar més, però la realitat va demostrar que les empreses van trobar altres vies per mantenir, o fins i tot rebaixar, les seves aportacions al fisc, malgrat l’increment global de beneficis.

Per contra, una de les claus de l’augment total del 4,1% d’ingressos no va ser directament atribuïble a la política econòmica del Govern: el repunt dels preus. O sí, perquè com constata l’AEAT, la causa "fonamental" del canvi de tendència en els preus el 2017 i la seva entrada al camí de les alces va ser "l’evolució dels preus energètics, amb descensos el 2016 i forts increments el 2017." Diverses forces polítiques atribueixen precisament a la política energètica de l’anterior Govern part de l’encariment de l’electricitat.

L’encariment de l’electricitat i la pujada general dels preus augmenta les bases imposables sobre les quals s’apliquen els impostos indirectes (IVA i impostos especials) i, per tant, la recaptació associada a tots ells.