Anar al contingut

descompte a la factura de la llum

El bo social s'encamina a perdre fins al 58% dels beneficiaris

Les elèctriques preveuen un milió de llars l'octubre, comparat amb els 2,5 estimats per l'anterior Govern

Ribera simplificarà el tràmit, ampliarà els perceptors potencials i estudia que el sector deixi de finançar-lo

Pablo Allendesalazar

El bo social, que suposa un descompte de fins al 100% a la factura de la llum per a les llars amb menys recursos, s’encamina a perdre fins un 58,4% dels beneficiaris. Quan el Govern de Rajoy va canviar-ne la regulació l’octubre de l’any passat, unes 2,44 milions de famílies rebien aquesta ajuda, el 13,2% de les que hi ha a Espanya. Segons estimacions de les companyies elèctriques, el pròxim 8 d’octubre, quan finalitza el termini per apuntar-se al nou sistema, el nombre de perceptores haurà caigut entre 1 i 1,1 milions, entorn del 5,4% del total. El brusc descens suposa que centenars de milers de llars recaiguin en la pobresa energètica, cosa que ha alarmat el Ministeri de Transició Ecològica. El departament que dirigeix Teresa Ribero prepara diverses mesures per provar d’assolir almenys els 1,5 milions de beneficiaris, a més de no descartar ampliar aquest termini per augmentar encara més la xifra.

L’evolució dels perceptors posa en evidència el fracàs del sistema creat per l’anterior ministre d’Energia, Álvaro Nadal. Quan va aprovar el canvi del model, va calcular que beneficaria 2,5 milions de llars. Aquesta xifra ja partia de l’assumpció que només el 45% dels 5,5 milions de potencials beneficiaris que complien els requisits demanaria acollir-se a l’ajuda, ja que jutjava “improbable que la totalitat” la sol·licités. Al març, el Govern de Rajoy es va veure obligat a prorrogar sis mesos el final del termini, previst inicialment per a principis d’abril, ja que al tancament de febrer només 108.028 consumidors estaven adscrits al nou sistema. A finals de maig, la xifra amb prou feines havia pujat a 542.733 i, segons les estimacions de les elèctriques, actualment s’acosta als 650.000.

El departament de Nadal va assegurar que el bo seria “més que suficient” per protegir “totes les persones amb risc de pobresa energètica”. Així, va argumentar que Eurostat, la institució estadística de la Unió Europea, mesura aquesta pobresa segons el percentatge de població que té retards en el pagament dels subministraments energètics (9% a Espanya) i que no pot mantenir la seva vivenda a una temperatura adequada (10%), amb la qual cosa uns 4,5 milions de persones estarien en aquesta situació al país. Tenint en compte que hi ha 2,5 persones per llar i que el Ministeri preveia 2,5 milions de famílies beneficiades, això suposava que 6,25 milions de persones estarien cobertes. No obstant, si finalment són un milió, només hi hauria 2,5 milions de ciutadans beneficiats, amb la qual cosa dos milions quedarien desprotegits.

Culpa de Nadal

Les companyies culpen de la situació l’anterior Govern. “Està mal dissenyat”, resumeix un alt executiu d’una de les principals empreses. Les elèctriques tramiten les sol·licituds, però és l’Estat el que valida que els usuaris tenen de dret a l’ajuda. La taxa d’acceptació no és dolenta, ronda el 70% de les sol·licituds, però les companyies critiquen que la xifra de beneficiaris és baixa per culpa del complex procés creat per Nadal. “L’administració és lenta, els requisits són poc clars i el Govern no ha donat pràcticament informació als potencials candidats”, explica un altre directiu.

La ministra Ribero ha intervingut en l’assumpte. “El percentatge d’acollits al nou sistema és ridícul”, va lamentar fa uns dies després de criticar les “grans dificultats burocràtiques” per demanar-lo. Fonts del Ministeri expliquen que el Govern simplificarà els tràmits per fer-los més accessibles i que ampliarà el col·lectiu de beneficiaris creant un nou grup. Actualment n’existeixen tres: consumidors vulnerables (25% de descompte a la factura), vulnerables severs (40%) i en risc d’exclusió social (100%). La seva idea és crear un quart tipus, al que en principi anomenarà de pobresa energètica i en què inclourà a llars amb pocs recursos, però en una situació una mica menys greu que les vulnerables.

A més, llançarà el setembre i l’octubre una campanya de publicitat en ràdio i televisió que l’anterior Executiu no va arribar a posar en marxa malgrat haver-la anunciat i amb què espera arribar almenys als 1,5 milions de llars. Paral·lelament, està estudiant com finançar-ho i hi ha la possibilitat que ho assumeixi l’Estat. Actualment ho fan les elèctriques, després d’un canvi legal aprovat per l’anterior Govern, però les empreses l’han portat als tribunals i la justícia ja els ha donat la raó en ocasions anteriors. Nadal va calcular que l’ajuda a 2,5 milions de llars tindria un cost de 235,6 milions. Si finalment són un milió, baixaria a 94,2 milions. Però la xifra final dependrà de l’èxit de la campanya de l’actual Executiu i de l’impacte de l’ampliació dels beneficiaris.

Requisits per beneficiar-se del bo social

L’actual sistema del bo social estableix tres grups de beneficiaris, que han d’estar acollits a la tarifa regulada (Preu Voluntari per al Petit Consumidor o PVPC). Els primers són els consumidors vulnerables, que tenen un descompte del 25% a la factura de la llum. Es tracta de llars amb una renda anual conjunta màxima d’entre 11.279 i 18.779 euros, segons el nombre de membres. També els jubilats amb la pensió mínima i les famílies nombroses, tinguin la renda que tinguin.

El segon grup és el dels vulnerables severs, amb un descompte del 40% per a unes rendes anuals d’entre 5.640 i 9.340 euros, a més de jubilats amb pensió mínima i una renda familiar màxima de 7.520 euros i famílies nombroses amb fins a 15.039 euros. El límit de renda quan existeixin persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, víctimes del terrorisme o víctimes de violència de gènere s’eleva en 3.760 euros. El consum subvencionat per a aquests dos grups té uns límits anuals que van dels 1.200 als 3.600 quilowatts hora. Per sobre d’aquests grups es paga la tarifa normal.

El tercer grup és el de consumidors en risc d’exclusió social i el formen aquelles llars vulnerables severes als que, a més, els serveis socials sufraguen almenys la meitat de la factura. En aquests casos, no paguen res, ja que les elèctriques han d’assumir la resta, i per tant no se’ls podrà tallar la llum. Els altres dos col·lectius tenen quatre mesos des del primer impagament per posar-se al dia, en lloc dels dos mesos de la resta de consumidors.

Un dels beneficis del bo social d’electricitat és que permet als usuaris disposar de factures elèctriques més clares, “sense lletra petita”, segons la informació oficial, en les que el que es paga per l’electricitat consumida és directament el preu de l’energia més impostos i peatges, sense incloure altres productes o serveis addicionals.

Els beneficiaris del bo social d’electricitat compten amb un període més prolongat per fer front a les factures impagades que la resta de consumidors (un període de quatre mesos des de la primera notificació d’impagament, comparat amb el termini general de dos mesos).

El Govern té un web que explica els requisits i els tràmits per demanar el bo social i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en té un altre per saber si s’és un beneficiari potencial i poder sol·licitar-lo.