Antolín Goya. "L'anterior Govern ja no ens agafava ni el telèfon"

Els estibadors espanyols es reuneixen aquest dimarts i dimecres a Barcelona per definir les estratègies sindicals a aplicar en el futur.L’Assemblea Confederal de la Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar ha d’entreveure a través del debat intern els futurs escenaris que s’obren una vegada que s’aprovi el reglament que desenvolupa el decret acordat després de la vaga de l’any passat. El coordinador general de la Coordinadora, el tenerifenc Antolín Goya, analitza la situació actual. 

- El canvi de Govern, ¿un respir per als estibadors espanyols?

- Esperem que el canvi de Govern corregeixi la gran deficiència dels anteriors interlocutors, amb l’anterior Executiu del PP. Fins ara la relació amb els interlocutors del PSOE ha sigut molt bona i esperem que la predisposició al diàleg i a la negociació es mantingui.

- Un bon moment per al canvi? 

- Arriba en un moment complicat, ja que estem en el període d’ampliació del període de transició d’adaptació a la norma després de l’aprovació al BOE. El canvi de Govern retarda la situació. Amb l’anterior Govern havíem arribat a un atzucac, no ens donaven cap resposta i ni tan sols ens agafaven el telèfon. Ens situaven en una situació d’impossibilitat i havíem de tornar a convocar vagues. Si els pressupostos s’aproven, s’inclourà una esmena per adaptar-se al nou marc legal.

- Tan dures van ser les relacions amb els negociadors del PP? 

- L’última mentida de l’anterior responsable de Ports de l’Estat, Julio Gómez Pomar, va ser que ens va dir que havia enviat l’informe del reglament al Consell d’Estat i després vam descobrir que ho va fer un mes més tard, una setmana després que el fessin fora a ell. Si ho hagués fet, els terminis s’haurien escurçat i el reglament podria haver entrat en vigor abans. 

-¿Quan entrarà en vigor?

- En la primera reunió que tinguem amb el Govern haurem d’abordar la qüestió dels terminis i creiem que serà possible que el nou reglament entri en vigor a finals de juliol. 

- No es preveuen vagues llavors...

- No tenim cap interès a fer mobilitzacions. És l’última de les nostres intencions si hi ha predisposició per parlar i solucionar problemes. Si es tiren endavant els temes previstos, en principi no hi hauria d’haver cap problema.

- ¿I els peròs de les autoritats de la Competència al reglament?

- Competència ha obert un expedient i està preguntant pel tema de la subrogació dels contractes. Tenim plena tranquil·litat. El reial decret exigeix que se subroguin els contractes per conveni col·lectiu per acord amb les empreses. Les parts estem legitimades, es van fer canvis i es van publicar al BOE i no crec que hi hagi d’haver més problemes. 

- Serà el final de la SAGEP, la societat que concentra els contractes. 

- La SAGEP s’ha de transformar en el Centre Portuari d’Ocupació, una veritable ETT específica. Les empreses podran associar-se a aquesta ETT, defensem que sigui una ETT específicament del port. Hem fet concessions per millorar la flexibilitat i fins i tot els costos. La totalitat de les societats de contractació actuals s’hauran transformat en centres portuaris d’ocupació a final d’any. 

- Una bona solució?

- La solució va arribar després de la falta de diàleg i desconeixement del sector de l’anterior Govern. Si no haguéssim tingut un equip negociador intoxicat pel director de Ports de l’Estat ara tindríem un model que funcionava i que funcionava bé. Vam tenir la mala sort de coincidir amb un director de Ports de l’Estat que feia declaracions públiques en contra dels interessos del Govern d’Espanya. Feia declaracions en seu parlamentària en contra del que deia Espanya a Brussel·les. Va intoxicar tot el tema. El model resultant permet obrir un futur a la professió, però la negociació es podia haver fet de manera més dialogant i assolir un model final més competitiu. 

- ¿Ha canviat la capacitat negociadora com a sindicat i la seva força de pressió davant l’Estat?

- La força en la mesa de negociació no te la dona la llei, te la dona la solidaritat dels companys, que tinguem una posició única, que la gent entengui que les posicions sindicals dividides no porten més que al fracàs en la negociació. Com a Coordinadora intentarem continuar sent el sindicat majoritari. S’ha d’intentar que el model sindical de l’estiba sigui un model per a altres sectors i que pugui ajudar a canviar les coses en aquest país. La paraula sindicalisme s’ha desgastat molt i hi ha altres maneres de fer. Abans de les decisions polítiques hi ha d’haver una posició solidària i un compromís sindical clar.

- Però els estibadors se’ls ha tractat de treballadors privilegiats. Serà difícil que puguin donar lliçons als altres treballadors.

- La campanya de desprestigi va ser molt gran. Per justificar l’aberració de reforma que va plantejar el Govern anterior van haver de recórrer al desprestigi de la nostra feina. El nivell del sector a Espanya és altíssim. El Govern del PP va intentar fer una campanya de desprestigi permanent, però el problema no estava en les condicions laborals del col·lectiu, sinó en la capacitat d’interlocució que tenen els treballadors davant les empreses. Trencar la unitat d’acció sindical era més important que canviar el model organitzatiu. Si d’alguna cosa ens sentim orgullosos és d’haver mantingut la unió dels treballadors malgrat els atacs. Davant de qualsevol desafiament l’única solució passa per mantenir una posició comuna. La nostra gran diferència amb altres sectors és la gran unitat sindical. Els treballadors han de ser conscients que tenint una posició comuna i força en la negociació les coses poden canviar.   

- ¿En qui recaurà el cost de la reforma de l’estiba?

- L’Estat al final ha decidit que siguin les empreses les que sufraguin el cost dels ajustaments que es produeixin. El Govern del PP va intentar que fossin els pressupostos de l’Estat els que sufraguessin el cost dels ajustaments, una aberració. Això va ser la primera proposta que el Parlament va tombar gràcies al PSOE, que s’hi va oposar. 

- ¿En què milloraran les coses?

- No hem demanat una millora salarial, o treballar menys o millora d’horaris, l’únic que demanem és que la professió tingui futur. Que tinguem una negociació de tu a tu, que si les empreses tenen beneficis, els treballadors participin també d’aquests beneficis. El que no pot ser és que si l’empresa va malament, pagui el treballador i si van bé també pagui el treballador. Ens sembla descompensat i la nostra visió sindical va en aquest sentit, i per això davant de qualsevol desafiament la solució és Coordinadora, l’eslògan del nostre congrés. Hi ha d’haver debat intern perquè hi hagi posició unitària. El més important és que la professió tingui futur més que estar millor. D’aquest esperit se’n podrien nodrir altres sectors. 

- Sobre l’autonomia portuària a la qual aspiren alguns gestors d’infraestructures com ara Port de Barcelona, ¿Què n’opina?

- Sindicalment no ens afecta. Hi ha una estructura estatal i cada port té autonomia per pactar el que vulgui. La capacitat d’autogestió i de competència és molt alta actualment. Aquest és un negoci en el qual els grans operadors tenen una presència internacional molt àmplia. El que volen és rebre el millor servei, un model organitzatiu espanyol que és un exemple per als altres. El que els interessa són els contenidors que mouràs, a quina velocitat i a quin preu. 

- ¿Hi haurà més contractacions?

- Portem molts anys de rècord de trànsit de contenidors fins i tot en ple conflicte laboral. Si els trànsits continuen així es generarà més ocupació. Hi ha èpoques amb pics molt alts i molt baixos. Una vaga de transport al Brasil pot afectar el trànsit de vaixells a escala mundial ara, per exemple. 

- ¿I què passarà amb els seus salaris?

- L’estructura salarial dels estibadors en un 80% és en funció de la producció. Guanyem més en funció de si movem més càrrega o altres indicadors variables. Si no movem tones no cobrem. No som una càrrega excessiva per a les empreses. Si hi ha més trànsit tots guanyem més. El salari base és baix i el salari de producció depèn. Vam oferir a les empreses millor flexibilitat i fins i tot el 10% de rebaixa salarial si hi ha un compromís de seguretat laboral. Això és el que hem estat explorant i que aquesta opció sigui una realitat. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

- I si algú vol ser estibador, ¿com ho pot fer?

- Si algú vol ser estibador el que ha de fer és treure’s un títol que l’habiliti per ser-ho i inscriure’s en l’empresa de treball temporal. Les previsions de creació d’ocupació són difícils de preveure, cada vegada és més habitual l’automatització de processos però si augmenta el trànsit hi haurà més contractacions.