Ànsies de calma per a l'estiba

El canvi de Govern a Espanya ha portat alsestibadors  nous aires i promeses de tranquil·litat per al futur. Després d’uns tumultuosos mesos de vagues i tibantors negociadores amb el Govern de Mariano Rajoy i els seus interlocutors el 2017, els treballadors dels ports preveuen que el reglament regulador del sector s’aprovi aquest mes de juliol. De ser els treballadors més vilipendiats de l’esfera laboral espanyola, pels seus salaris relativament alts i capacitat de posar als seus peus les empreses per a les quals treballen, els estibadors s’han convertit en un exemple a seguir en unitat d’acció i assoliments després de la mobilització. 

Antolín Goya, coordinador general de la Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar, és la cara més visible del moviment sindical estibador. Després de la tòpica imatge de fornits braços, l’estibador actual és un negociador nat i treballador escrupolós pel que l’hi va. La tasca de l’estiba és fluctuant a ritme de càrrega i descàrrega, però atapeïda de riscos on qualsevol error suposa molts diners i perill de mort propi o de companys. 

Nou marc legal

L’arribada dels socialistes al Govern és vista amb bons ulls per Goya, tenint en compte les dificultats sofertes amb l’anterior i l’amenaça de noves vagues que s’havien tornat a posar sobre la taula. Ara tot ha canviat i Goya prioritza un marc legal estable per a les empreses i els treballadors del sector. L’Assemblea confederal que la Coordinadora ha organitzat aquesta setmana a Barcelona, amb la presència de més de 250 estibadors de tot Espanya, ha de servir per orientar en l’estratègia a seguir. 

Trencar la unitat d’acció

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

"Amb l’anterior Govern havíem arribat a un atzucac, no ens donaven cap resposta i ni tan sols ens agafaven el telèfon", explica Goya. Segons la seva opinió, el Govern del PP va intentar fer una campanya de desprestigi permanent, "però el problema no estava en les condicions laborals del col·lectiu, sinó en la capacitat d’interlocució que tenen els estibadors davant les empreses. El trencar la unitat d’acció sindical era més important que canviar el model organitzatiu, però si d’alguna cosa ens sentim orgullosos és d’haver mantingut la unió dels treballadors malgrat els atacs".

Centres portuaris d’ocupació

La posició fèrria del sindicat va tenir recompensa i un marc legal que suposa la creació dels nous centres portuaris d’ocupació, veritables empreses de treball temporal especialitzades que compleixen les exigències del marc legal. "S’ha d’intentar que el model sindical de l’estiba sigui un model per a altres sectors i que pugui ajudar a canviar les coses en aquest país. La paraula sindicalisme s’ha desgastat molt i hi ha altres maneres de fer. Abans de les decisions polítiques hi ha d’haver una posició solidària i un compromís sindical clar", opina Goya. Només d’aquesta manera, sosté, els salaris pujaran quan les empreses guanyin més. Però en el cas dels estibadors el salari depèn de l’activitat, i el salari variable xoca normalment amb el que impera en el mercat laboral a Espanya. Almenys ara per ara.