Patronal i sindicats firmen una pujada salarial de fins al 3% per a tres anys

Patronal i sindicats han firmat aquest dilluns un preacord salarial per a la negociació col·lectiva d’aquest any i els dos següents (del 2018 al 2020) que inclou una pujada dels sous a l’«entorn del 2%» més una part variable que pot arribar a l’1% lligada a conceptes tals com l’«evolució de la productivitat, els resultats, l’absentisme injustificat i d’altres partint d’indicadors quantificats, mesurables i coneguts per les dues parts», segons el text pactat.

Segons el que s’ha anat anticipant en els últims dies, el preacord «insta» a establir un salari mínim de conveni de 14.000 euros anuals (1.000 euros al mes) de manera «gradual», durant la vigència del pacte, fins al 2020.

A més, el text inclou el compromís de les dues parts de negociar amb el Govern un llistat de 10 temes que, entre altres qüestions, pretén posar fi a la «competència deslleial» que suposa l’externalització de funcions en l’empresa a través de subcontractes amb pitjors condicions laborals.

La firma d’aquest preacord constitueix el primer gran pacte social dins de l’etapa de Govern de Pedro Sánchez, que s’anota un tant important quan encara no ha complert un mes en el càrrec. Després d’any i mig de bloqueig en la negociació col·lectiva, el nou clima polític sembla que ha resultat determinant per desbloquejar les converses i posar fi al calendari de protestes que ja havien iniciat els sindicats en demanda d’una participació més gran de les rendes salarials en la recuperació econòmica.

Sense clàusula de salvaguarda

El text, no obstant, evita fer cap recomanació sobre la inclusió de clàusules de garantia salarial als convenis sectorials o d’empresa. El document es limita a indicar vagament que els convenis col·lectius «podran» establir mecanismes de revisió salarial «tenint en compte els indicadors que en cada cas estimin aplicables els negociadors».

La no-inclusió d’una clàusula de garantia salarial va ser el motiu que va impedir als agents socials arribar a un acord marc de negociació col·lectiva el 2017. Ara, la vaga referencia que els convenis «podran» incorporar aquesta clàusula ha fet possible l’acord que desitjaven les dues parts

A canvi, les parts signants coincideixen en la necessitat que durant els períodes de negociació dels convenis col·lectius aquests conservin la seva vigència, «a fi de garantir el seu»« ultractivitat». No obstant, s’estableix que cadascuna de les parts podrà decidir que la negociació està esgotada i, per tant, instar la mediació obligatòria o l’arbitratge voluntari. 

A la seu de la CEOE

El preacord ha sigut firmat a la seu de CEOE pels presidents d’aquesta patronal, Juan Rosell, i de Cepyme, Antonio Garamendi, i pels secretaris generals de CCOO i d’UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Cap dels representants ha fet declaracions a l'acabar la reunió. 

En un comunicat conjunt totes les parts signants expliquen que el preacord ha de ser sotmès a partir d’ara a la ratificació dels respectius òrgans de govern de les organitzacions, abans de la posterior firma definitiva del que serà el IV Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). 

Entusiasme del Govern espanyol

El matí d’aquest mateix dilluns, hores abans de la firma del preacord, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, ja es va mostrar optimista per l’assoliment d’un pacte que, des del seu punt de vista, servirà «per elevar les cotitzacions a la seguretat social» i «millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores». Així ho va afirmar en un esmorzar informatiu amb el director general de l’Organització Internacional del Treball (OIT) organitzat per Fórum Europa.

Notícies relacionades

La despesa en pensions supera el juny per primera vegada els 9.000 milions d'euros

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

De fet, el text firmat pels agents socials inclou un llistat de deu acords assolits entre les dues parts «que han de ser desenvolupats en l’àmbit tripartit  amb el Govern d’Espanya».

Aquí s’inclou la regulació de les subcontractes, la reducció de jornada com a alternativa a l’acomiadament, la formació professional i l’absentisme. El contracte de relleu, la lluita contra l’economia submergida i les mesures d’igualtat laboral i salarial entre homes i dones formen part d’aquest catàleg que podria ser interpretat com un avançament de la reforma laboral profunda que pretén el PSOE.