Anar al contingut

CONFLICTE LABORAL

Una sentència pionera estableix que un 'rider' de Deliveroo era un 'fals autònom'

Un jutjat de València dona per bo l'informe de la Inspecció de Treball que va iniciar el procés

El resultat recolza la demanda col·lectiva que Intersindical va presentar després d'aquest primer cas

Nacho Herrero

El Jutjat Social número 6 de València ha establert en una sentència pionera que Víctor Sánchez, un repartidor que treballava per a Deliveroo a la capital valenciana era en realitat un ‘fals autònom’ perquè havia d’hauria d’javer sigut considerat un treballador per compte d’altri, segons ha confirmat Marco Llerena, advocat del repartidor a EL PERIÓDICO.

Es tracta d’una sentència per acomiadament, que s’estableix com a improcedent, però en què la jutge analitza les condicions de treball del repartidor. Llerena explica que es detalla àmpliament el mètode de treballar d’aquests repartidors i que estableix “una dependència molt alta de l’empresa” tant en l’organització de torns com en la facturació, per exemple.

“En aquest cas, admesa la voluntarietat dels serveis prestats pel demandant, no pot sinó concloure’s que hi ha en el concret supòsit de fet les notes característiques de la relació laboral d’alienabilitat i dependència, ja que la presentació de serveis del demandant a favor de la demandada presenta trets que només són concebibles en el dependent i per compte d’altri”, assenyala la jutge en la sentència.

L’advocat, que destaca la “valentia” que ha tingut el denunciant, creu que és clau aquest reconeixement de “la laboralitat”, és a dir, que situa clarament el treballador “dins del que l’Estatut dels Trabajadors estableix que són els treballadors per compte d’altri”.

Pel que fa a les raons per fer-ho, l’escrit recorda que les condicions de treball les fixava “unilateralment” l’empresa i recalca que Deliveroo triava la zona de repartiment i que tenia els repartidors “geolocalitzats a tota hora” i els podia demanar explicacions sobre el servei en qualsevol moment.

A més, tot i que el ‘rider’ oferia les hores en què podia treballar, eren dins d’un horari preestablert i no tenia “llibertat” per rebutjar comandes en aquesta franja. Igualment recull que hi ha instruccions i normes concretes per al repartiment.

“Pel que fa a l’alienabilitat és un fet no discutit que era l’empresa la que decidia el preu dels serveis realitzats pel treballador que aquest percebia, amb independència del cobrament de l’empresa i després de l’elaboració d’aquesta de la factura corresponent”, resumeix la sentència.

La titular assumeix així la tesi de l’acta de la Inspecció de Treball que el sindicat Intersindical va revelar el mes de desembre passat i que assegurava que Deliveroo encobria una relació laboral amb els repartidors malgrat haver-los imposat una relació mercantil.

La Inspecció va comunicar les altes, i en el seu cas les baixes, en el règim general pel temps en què havien prestat serveis i l’acta de liquidació de les quotes que havia de pagar l’empresa, que va recórrer.

Aquest acta va donar peu a una demanda col·lectiva que encara ha de dirimir-se i que segons Intersindical podria portar l’empresa a haver de pagar-ne 170.000 en quotes endarrerides.

Fa uns dies a Barcelona es va celebrar un altre judici de 16 extreballadors de Deliveroo amb la mateixa reivindicació de ser considerats com a treballadors per compte d’altri, que encara està pendent de sentència.

Llerena creu que “en principi” aquesta sentència ha de marcar el camí de les futures. “Com més estableixin que són treballadors per compte d’altri serà més fàcil”, apunta.