Domiciano Sandoval: "Tenim marge per apujar les pensions en dos o tres punts del PIB"

Domiciano Sandoval té 67 anys i està bregat a fons per les conviccions i els efectes d’una vida de negociació sense treva. Abans de jubilar-se, va treballar gairebé 30 anys com a xòfer de la Generalitat i va aprendre a bellugar-se en altes instàncies des de la posició de conduir per als que prenen decisions. Després va passar a ser portaveu de la Marea Pensionista, una organització ciutadana que lidera la revolta del col·lectiu a Catalunya i que contribueix a amenaçar l’hegemonia política del Govern de Mariano Rajoy. 

–¿Què reclama la Marea?

–No només la Marea Pensionista com a tal, sinó també la Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions, en la qual s’enquadra la Marea Pensionista. Reclamem, bàsicament, una reforma integral del sistema de pensions perquè sigui finançat pels Pressupostos i la millora substancial de les prestacions, especialment les de viudetat per a les dones. 

–Tot en plena situació de carestia, segons el Govern.

–Pensem que el problema del sistema de pensions no és de despeses, sinó d’ingressos, i per tant tenim marge suficient per apujar la despesa en dos o tres punts del PIB, a més de corregir desequilibris actuals, que s’aborden amb càrrec a les cotitzacions socials i no els correspon a elles pagar-los.

–¿Què diferencia la Marea Pensionista d’altres organitzacions de la resta d’Espanya?

–S’ha constituït com un moviment social transversal, on hi cap tothom com a ciutadà, però no en nom d’una organització concreta o una altra. És un moviment que fa política, però política no partidista.

–¿Quina anàlisi fa del Govern de Rajoy?

–Rajoy, ara com ara, ja no té capacitat de sorprendre a ningú. Demanaria a tots els polítics que governin que governin de veritat, però no a base d’ocurrències per poder sortir als mitjans de comunicació. Que posin la vista en el mitjà i llarg termini, no en la permanència en el poder i la poltrona. 

–¿Què ha canviat amb els diferents governs en els últims anys?

–Cinc anys amb la pensió congelada són molts anys. El que ha sublevat la gent són les seves ocurrències: que s’han dedicat a fer aeroports sense avions, trens AVE sense passatgers, a regalar diners a la banca, a rescatar autopistes o a construir el Castor, mentre ens diuen una vegada i una altra que nosaltres tenim la culpa i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. La corrupció està infiltrada en totes les institucions de l’Estat i els pensionistes comencen a perdre la por. Han passat tot un cúmul de coses que han fet que l’espurna estigui a punt de calar i que passi qualsevol cosa.

–¿Quin ha sigut el pitjor dels errors de la política econòmica en relació amb les pensions?

–El pitjor dels errors es va produir al separar les fonts de finançament de les pensions contributives i passar a pagar-les només amb les cotitzacions socials, ja que fins aquella data els Pressupostos recolzaven el pagament de les mateixes si les cotitzacions no arribaven. A partir d’allà, els governs han tingut les mans lliures per fer polítiques de destrucció d’empreses molt potents, on es concentraven els treballs que més cotitzaven.

–I les reformes laborals...

–Les reformes laborals, una rere l’altra,han retallat els salaris, han reduït la contractació i han minvat la negociació col·lectiva, acabant amb la reforma laboral de Rajoy, una reforma de verdader esclavisme que ens ha portat a la situació actual.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

–Un disseny maquiavèl·lic.

–Per això diem que això és un pla preconcebut per deixar caure el sistema de pensions i traslladar a la banca aquesta gestió, cosa que per a ells, com es pot comprendre, és el negoci del segle.