Anar al contingut

A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

L'excúpula de CatalunyaCaixa s'escuda en el Banc d'Espanya per negar el frau

Tres exdirectius de l'entitat declaren davant el jutge que les operacions sota sospita es van realitzar amb l'aval d'informes jurídics i econòmics

Els investigats també culpen la Sareb del forat de 720 milions que es va produir amb els negocis immobiliaris en diversos països

J. G. Albalat

L'excúpula de CatalunyaCaixa s'escuda en el Banc d'Espanya per negar el frau

periodico

L'exvicepresident del Govern expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, i els exdirectius de l'entitat, Adolf Todó i José María Loza han declarat aquest dimarts com a investigats davant el jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno. La fiscalia els acusa de presumpta administració deslleial suposadament comesa a l'haver causat un perjudici de 720 milions d'euros en operacions immobiliàries realitzades entre els anys 2000 i 2007. Els tres antics directius de la caixa van afirmar que tots els negocis sota sospita es van aprovar amb l’aval d’informe jurídics i econòmics i amb el vistiplau del Banc d’Espanya. «Totes les operacions van passar els ressorts de control», van assegurar, segons fonts jurídiques. També van culpar del forat la Sareb, pel poc valor amb què va comprar els actius immobiliaris de l’entitat financera.

Els exdirectius van admetre que algunes de les operacions van ser fallides, però d’altres van tenir «molt èxit», i van calcular el nombre entre «600 i 700». Fins i tot, van subratllar que van arribar a reportar en el seu conjunt al voltant de 3.000 milions d’euros a CatalunyaCaixa. A la sortida de l’Audiència Nacional, Serra va manifestar: «Hi he entrat molt tranquil i en surto encara més tranquil». «Això acabarà bé», va concloure. La fiscalia, que va ser qui va presentar la querella, no va demanar mesures cautelars per a cap dels tres investigats.

Activitat intensiva

La fiscalia assegura que la caixa catalana va realitzar entre el 2000 i el 2007 «una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària» a través de la seva filial Procam. Les operacions no tan sols es van fer a Espanya, sinó també a Polònia i Portugal. En la majoria de casos, «l’aval i la fiabilitat» que des de l’entitat es va donar a aquests projectes es va atorgar «confiant» en la paraula dels socis copartícips de les inversions, sense previs informes externs independents i «sense realitzar l’anàlisi exhaustiva d’aspectes tals com la solvència i la capacitat dels associats i el seu grau d’implicació amb aportació de recursos propis» que, en alguns supòsits, «eren poc significatius» en relació amb el volum del negoci, segons l’acusació pública.


Segons la fiscalia, pràcticament tots els projectes immobiliaris, en el moment de ser aprovats, tenien condicionat el seu desenvolupament a la consecució de tràmits urbanístics «ineludibles» i de «resolució incerta». Alguns terrenys, fins i tot, eren no urbanitzables o estaven afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d’especial interès, per tant, necessitaven un posterior desenvolupament dels «diversos instruments urbanístics per poder construir-hi vivendes». Això comportava un «risc en la inversió». Després, entre el 2008 i el 2013, es va produir un període de desinversió d’actius.

Tres inspeccions

Tant Serra com Todó i Loza van assegurar dilluns que el procés per aprovar les operacions va complir la normativa interna i que els socis amb què feien operacions eren fiables. Van concretar que durant el període en què es van realitzar els negocis, entre el 2000 i el 2007, hi va haver tres inspeccions del Banc d’Espanya (2002, 2006 i 2010) i que no es va advertir cap irregularitat.

Així mateix, van detallar que el consell d’administració de CatalunyaCaixa aprovava les operacions amb informes previs elaborats per Procam i que les societats mixtes creades per a algunes inversions tenien autonomia en la presa de decisions.

Pel que fa al període posterior de desinversió, l’exdirector general de la caixa Adolf Todó va explicar que a ell se’l va contractar per canviar l’estratègia davant «la concentració excessiva de risc» que CatalunyaCaixa tenia en el món immobiliari. La intenció era «diversificar» riscos, i per això les desinversions que es van fer en el sector. Aquesta nova orientació, va argumentar, va tenir el vistiplau del Banc d’Espanya. 
 

0 Comentaris
cargando