ESCÀNDOLS FINANCERS

La fiscalia denuncia l'excúpula de CatalunyaCaixa per un forat milionari

Anticorrupció acusa Narcís Serra i 14 exdirectius d'administració deslleial i un perjudici de 720 milions a l'entitat

La fiscalia denuncia l'excúpula de CatalunyaCaixa per un forat milionari

Alberto Estevez

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat una denúncia a l'Audiència Nacional contra l'expresident de Catalunya CaixaNarcís Serra, i 14 ex alts càrrecs més, entre ells el que va ser director general Adolf Todó, per un delicte d'administració deslleial suposadament comès a l'haver causat un perjudici de 720 milions d'euros en una quinzena d'operacions immobiliàries realitzades entre el 2000 i el 2007. Les irregularitats van ser detectades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Serra té pendent un altre procés judicial per l'aprovació de sobresous a directius quan l'entitat registrava pèrdues.

La denúncia del fiscal Fernando Maldonado exposa que durant aquest període la caixa d'estalvis "va executar una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària" través de la seva filial PROCAM. Les inversions no sols es van fer a Espanya, sinó també a Polònia i Portugal.

En la majoria dels casos "l'aval i la fiabilitat" que des de l'entitat es va donar a aquests projectes es va atorgar "confiant" en la paraula dels socis copartícips de les inversions, sense previs informes externs independents i "sense realitzar l'anàlisi exhaustiva d'aspectes com la solvència i la capacitat dels associats i el seu grau d'implicació amb aportació de recursos propis" que, en alguns supòsits, "eren poc significatius" en relació amb el volum del negoci.

Segons la fiscalia, pràcticament tots els projectes immobiliaris tenien, en el moment de ser aprovats, condicionat el seu desenvolupament a la consecució de tràmits urbanístics "ineludibles" i de "resolució incerta". Alguns terrenys, fins i tot, eren no urbanitzables o estaven afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, per tant, necessitaven un posterior desenvolupament dels "diversos instruments urbanístics per poder construir vivendes". Això comportava "risc en la inversió".

SENSE VALORACIONS INDEPENDENTS

Les decisions d'inversió, destaca la denúncia, se sancionaven favorablement "sense mediar prèvies valoracions independents dels actius" urbanístics amb què contrastar el preu demanat pels venedors i sense la confecció d'informes jurídics sobre l'adequació dels contractes.

El fiscal subratlla que, a més, les operacions es van materialitzar sovint sense inclusió de clàusules resolutòries que cobrissin els interessos de la caixa i en els supòsits en què si figuraven "aquestes no van ser executades o es van evidenciar insuficients". L'objectiu, incideix l'acusació pública, era "compensar les quantioses pèrdues de valor derivades de la no concreció de les expectatives urbanístiques inicials".

Notícies relacionades

Una altra anomalia detectada, present en aproximadament la meitat dels projectes, és l'existència de possibles conflictes d'interès, ja que els actius adquirits ja eren propietat del soci copartícip o de societats o persones vinculades a ell. En alguns casos s'havien adquirit els solars només dies abans.

La comissió executiva de la caixa, a més, va aprovar projectes sense tenir competències per a això, ja que per l'import de l'operació corresponia fer-ho al consell administració. La fiscalia també apunta que la decisió del consell d'administració del 29 d'abril del 2008 de separació de socis davant la situació de crisi immobiliària "va ser un error" que va suposar un perjudici més gran.

El control del president i directors generals

La “absència d'un autèntic control” provocaven que el president (Narcís Serra), el director general (José Maria Loza i Adolf Todó) i el seu adjunt eren els que "realment" decidien a la caixa, sense que les seves decisions “mai” fossin posades en entredit. La denúncia conclou que "els denunciats van elevar propostes i van adoptar acords contraris al bon sentit econòmic” i que van comportar “un clar perjudici patrimonial” a l'entitat.