Bankia guanya el 37,3% menys per la fusió amb BMN

Segon any de la travessia del desert en resultats que va augurar Bankia fa un parell d’exercicis. El banc va guanyar 505 milions d’euros el 2017, un 37,3% menys, pel cost puntual de 312 milions per absorbir el també públic BMN.

Sense aquest efecte, el benefici hauria sigut de 816 milions, a penes l’1,5% superior al del 2016 malgrat la millora de l’economia de més del 3%. Els inversors han penalitzat les xifres amb una caiguda de l’acció del 4,31% en borsa.

Els tipus d’interès zero del Banc Central Europeu (BCE) li passen factura. Els ingressos han caigut el 8,4% pel menor rendiment del crèdit i de l’aportació dels bons rebuts de la Sareb, que l’entitat no ha pogut compensar amb un augment del saldo de préstecs (va caure el 2%).

Deute públic

El resultat ordinari s’ha salvat per dues partides que tenen un recorregut limitat: la venda de carteres de deute públic (52% de més aportació) i per les menors provisions per a crèdits (7,4%) i, sobretot, actius immobiliaris adjudicats (65%).

Malgrat tot plegat, Bankia ha decidit mantenir el dividend de 0,11024 euros per acció, i d’aquesta manera el percentatge del benefici que destina a retribuir l’accionista es dispara al 67% (molt per sobre del seu objectiu que rondi el 40%), gràcies a la seva fortalesa de capital (12,33%). «La política de dividend és fonamental perquè és part de la devolució d’ajudes. La devolució de capital excedent serà un eix del nou pla estratègic», va explicar ahir el seu conseller delegat, José Sevilla. L’Estat rebrà indirectament 207 milions, i d’aquesta manera haurà recuperat 2.863 milions, el 12,7% dels 22.424 milions injectats.

El número dos de Bankia –per primera vegada no va presentar els resultats anuals el seu president, José Ignacio Goirigolzarri– va assegurar que el banc afronta amb «màxim optimisme» el 2018, ja que els analistes preveuen que l’euríbor pugi al 0% a finals d’any i arribi al 0,3% el 2019, cosa que elevarà en dos punts la seva rendibilitat sobre capital des de l’actual i baix 4,1% (6,6% sense BMN).

L’executiu també va afirmar que el «mercat té capacitat i ganes d’absorbir» paquets accionarials més grans que els dos del 7% venuts per l’Estat. En el mercat s’estima que l’Estat, que posseeix el 61% del banc, hauria de col·locar entre el 20% i el 30% per desfer-se dels especuladors baixistes que frenen la cotització del banc. Els experts confirmen que hi ha demanda per fer-ho i que l’operació seria una venda àmplia de dues setmanes, en lloc d’una d'accelerada en una sola nit.

Notícies relacionades

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

No és un fracàs

Sevilla, per una altra banda, va declarar que el banc voldria «accelerar» els estalvis de costos que preveu aconseguir en tres anys amb BMN, però es va negar comentar el procés d’ajust de plantilla que l’empresa està negociant amb els sindicats.

També va rebutjar les recents acusacions de Rodrigo Rato que Goirigolzarri, el seu successor al capdavant de Bankia, va inflar les ajudes: «No les vam definir nosaltres, sinó la troica».