Anar al contingut

Patrocina:

DEBAT PENDENT

Pensionistes a l'espera

Els jubilats reben l'alça de 2,3 euros al mes amb l'expectativa d'una reforma paralitzada

Els afectats recorren a trucs per estirar la paga, que en un 60% dels casos és inferior a 1.000 euros

A. Fuentes / J. Camacho / N. Herrero

Miguel Lorenzo

Pensionistes a l'espera
Pensionistes a l'espera
Pensionistes a l'espera

/

El comentari omnipresent aquests dies en les converses entre pensionistes està carregat de sarcasme: «Estic pensant en què gastaré l’augment de la pensió a partir d’aquest any». La llista de possibilitats serà bastant curta, ja que els 2,3 euros d’increment mitjà mensual de les pensions, 32,2 euros anuals, donen poc joc.
    

Per cinquè any consecutiu, els 9,5 milions de pensions existents a Espanya han vist com el Govern apujava aquestes pagues només el 0,25% en un intent de contenir la despesa de la Seguretat Social i eixugar un dèficit que segueix pendent d’una reforma per millorar els ingressos que espera una oportunitat d’entrar en les prioritats del debat polític, monopolitzat en els últims mesos pel conflicte polític de Catalunya. Encara que el sistema públic de pensions dona símptomes de millora –com una acceleració dels ingressos per cotitzacions–, les previsions apunten que el forat econòmic seguirà i fins i tot pot agreujar-se en uns anys amb la jubilació de la generació del baby boom.
    

El novembre passat, els números vermells del sistema eren de gairebé 19.000 milions i tancaran l’any per sobre dels 18.000, segons les estimacions d’Enrique Devesa, professor de la Universitat de València i membre del grup d’experts que va assessorar l’Executiu en l’última reforma de les pensions. «La recuperació del dèficit i de l’índex de revalorització de les pensions serà molt lenta», adverteix.
  
REVALORITZACIÓ
Empobriment des del 2010

«Al barri de la Trinidad, a Màlaga, hi va tocar el Gordo. Aquí, al barri del Perchel, només ens va tocar la pobresa». A les portes d’un Centre de Gent Gran, Elisabeth Castellanos i Inma Romero (72 i 64 anys, respectivament) ironitzen amb la seva sort com a jubilades i «el premi» que els ha tocat amb la pujada de pensions. «Surt a penes per a un cafè, i al mes», lamenten, i de seguida apunten que demà aniran a la manifestació prevista a Màlaga per protestar contra la misèria de les pensions. «És una injustícia», conclouen.
    

Inma Romero forma part del 60% de pensionistes que perceben una quantitat per sota dels 1.000 euros al mes. Dins d’aquest nombrós grup, el 15% dels jubilats cobren un màxim de 500 euros. Entre els 1.000 i els 2.000 euros mensuals, se situen el 23,6% dels pensionistes, mentre que una minoria del 13% rep més de 2.000 euros. Tots ells han vist com les seves pensions han anat perdent poder adquisitiu en els últims anys, en què la inflació ha superat de sobres les pujades mínimes del 0,25% que preveu l’última reforma de la Seguretat Social. La pèrdua acumulada des del 2010 puja a una mitjana de 2.387 euros per a tot Espanya i a 3.368 euros a Catalunya, segons un estudi de la UGT.    
    

Amb la seva pensió que a penes arriba als 800 euros, Inma ha d’espavilar-se amb els seus dos fills. I els diners, encara que es mira al cèntim, és impossible que arribin per a tot. Ella fa recompte. No recorda l’última vegada que va poder sortir a dinar al carrer; el cine, només els dimecres, «que amb el carnet de jubilat és més barat». «I no sempre, perquè després les amigues es queden a prendre alguna cosa, i jo no puc, perquè a la despesa del bar li he de sumar la del taxi si perdo l’autobús, i és impossible». Els seus ingressos, a més, no li justifiquen la gratuïtat de l’abonament per al transport públic.  
    

Segueix el compte. Les mantes són l’alternativa econòmica a la calefacció, i en el menjar, moltes vegades, com divendres passat, surt més a compte comprar la ració al centre de gent gran. «Porto el tàper i m’ho posen a dins. Avui, bacallà fregit i seitons en vinagre. Així no gasto llum i variem el menú». Tot i així, molts mesos, més dels que voldria, reconeix que toca recórrer a la família a demanar ajuda per poder arribar a final de mes. I en aquests casos, riu comentant-ho amb pudor, «el préstec és cosí del regal», perquè no sempre pot retornar-se. I abans de marxar fantasieja amb poder realitzar alguna excursió aquest any. «A prop, i encara que m’hagi de portar de casa l’entrepà de truita», afegeix. 

TRUCS
Com estirar la paga fins a tornar a cobrar

Cada pensionista té els seus trucs per intentar arribar a final de mes. Mari Carmen Pascual, de Val’encia, va començar a treballar amb 14 anys, en té 75 i cobra menys de 400 euros de pensió. El seu marit, uns 500, i amb la pujada d’aquest any rebran 2,5 euros més al mes. Entre tots dos. «Ens espavilem», diu. Explica que no són «de luxes» però que «els capritxos són impossibles». «No podem anar a prendre aperitius, ens el fem a casa», explica amb un somriure. Anar-se’n de vacances ni tan sols està en el debat.
    

Cobra la seva pensió del temps que va treballar en un taller de bosses, encara que després va gestionar durant molts anys una parada al mercat de Russafa que finalment va traspassar a la seva filla. El seu marit va treballar fins als 50 en una botiga d’esports que va tancar i va haver de pagar-se la cotització durant una dècada. «N’hi deu haver molts més com nosaltres», apunta sense haver de mirar les estadístiques.
    

«De necessitat no en passem», afirma amb dignitat. «A la meva nevera no em falta res, que si la veig buida m’amarga», explica divertida. Però també reconeix que l’omple, sobretot, de la fruita i verdura de la parada. Després desgrana els talls, els grams i els preus de les seves compres. Es viu al detall i al dia. «El meu marit ho apunta tot en una llibreteta. La llum, l’aigua… Abans no menja que deixar de pagar l’escala. Ell em porta boja amb la llum i jo vaig amb molt de compte amb l’aigua. Sempre rento en fred, però és que ara no es taca», es defensa.
   

«Sabem d’on no podem passar», detalla i diu que sempre ha sigut així. «Havíem de pagar el pis en 15 anys i el vam pagar en cinc perquè ens en vam anar 10 a la verema», recorda. I s’escandalitza si se li parla d’una residència. «Si no venem el pis, ¿d’on? No tenim ni un euro al banc i a sobre em truquen dient-me que em concedeixen un préstec de 3.000», diu atònita.

REIVINDICACIÓ
«La denúncia arribarà a la justícia europea»

Els jubilats es debaten entre la resignació i la mobilització, fins i tot els que admeten que estan per sobre de la mitjana. «Em preocupa la pensió que tindran les generacions futures més que la meva, encara que estic perdent poder adquisitiu», explica Domiciano Sandoval, un jubilat de 67 anys que viu a Barcelona i que actua com a portaveu de l’organització Marea Pensionista. 
    

Es va jubilar després de 29 anys treballant de xòfer a la Generalitat i, anteriorment, a la construcció. La seva trajectòria de militància sindical i veïnal al Clot i les primeres mesures de congelació de les pensions el 2012 van encendre la metxa d’un moviment de jubilats que volien plantar cara. «Jo ja he participat en unes 150 xerrades per explicar la situació del sistema públic de pensions. La meva denúncia està a punt d’arribar a la justícia europea», afirma Sandoval, que adverteix que l’entrada en vigor del factor de sostenibilitat pot motivar nous ajustos a partir del 2019. Segons el seu parer, «existeix un interès per evitar el debat en profunditat perquè demostraria que el problema no és de despesa, perquè tenim unes pensions baixes, sinó d’ingressos». 

0 Comentaris
cargando