ESTRUCTURES D'ESTAT

El Govern liquida un programa clau de la Hisenda catalana

L'ATC deixarà de centralitzar el pagament d'impostos estatals de tot el sector públic de la Generalitat

El Govern liquida un programa clau de la Hisenda catalana

JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Consell de Ministres ha derogat el programa aprovat pel Govern destituït pel qual l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) va centralitzar el pagament d'impostos estatals, com l'IRPF o les cotitzacions de la Seguretat Social de més de 140 entitats i societats públiques catalanes.

Encara que des de l'administració catalana s'assegura que el pla, un projecte clau de la Hisenda catalana sorgit d'un acord de l'Executiu català de l'abril passat és "perfectament legal", al Ministeri d'Hisenda es veia amb recel que l'ATC exerceixi una funció que no li correspon, encara que després transfereixi els recursos a l'Estat.

També es considerava que hi havia riscos en la privacitat de les dades fiscals dels treballadors d'empreses i organismes públics implicats. A més, segons les fonts governamentals, suposava un embrió d'hisenda com a estructura d'estat, ja que l'objectiu posterior era estendre aquest sistema de centralització de la gestió tributària al sector públic municipal o les universitats.

Finalment, l'Executiu ha optat per derogar aquest programa clau de l'ATC, tal com va avançar EL PERIÓDICO. El Govern central aprofita el marc d'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que va desembocar en la destitució del Govern de la Generalitat, per dinamitar aquests canvis encaminats a fer de l'ATC una estructura d'estat. I ho fa l'últim consell de ministres abans de les eleccions catalanes del 21 de desembre (21-D).  

Per la seva banda, els mateixos portaveus de l'Administració catalana emmarquen la seva estratègia en un context de guanyar eficiència, amb uns estalvis anuals en gestió i assessorament fiscal de més d'un milió d'euros. Al seu torn, destaquen que prèviament a posar en marxa el projecte es va demanar un dictamen a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Apdcat), que el va avalar, així com diversos dictàmens jurídics.

Convenis 

Al llarg de l'estiu, les entitats implicades van rebre una comunicació de la Generalitat en què les instava a firmar un conveni amb l'ATC perquè aquesta centralitzés tant les retencions de l'IRPF dels seus treballadors, l'IVA, l'impost de societats, a més dels tributs propis, que en aquest cas sí que formen part de les competències previstes en el marc legal vigent.

Aquest conveni preveia que la Hisenda catalana, en representació de l'organisme firmant, assumia "les funcions de presentació i/o pagament telemàtic de les declaracions, autoliquidacions i les declaracions informatives (...)". La proposta es formalitzava a través de dos tipus de conveni, un per a les entitats que formen part de la gestió centralitzada de tresoreria del sector públic (cash pooling) i l'altre per a aquelles que no. En tot cas, havia de fer-ho en el període voluntari de presentació davant l'Estat per evitar sancions.

182 entitats 

En total hi ha 182 entitats amb una participació majoritària de la Generalitat, que superen les 200 si s'hi inclouen aquelles en què la participació és minoritària. Dins d'aquest àmbit hi ha des d'entitats autònomes administratives (20) o el Catsalut, fins a ens autònoms comercials i financers (2), entitats de dret públic (44), societats mercantils (27), consorcis (54) o fundacions (34). 

El pla tenia el nom de programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació de tributs i les cotitzacions socials i estava enfocat a gestionar els recursos que el sector públic de la Generalitat ha d'ingressar a les arques de l'Estat. El seu objectiu era centralitzar els aproximadament 4.500 milions d'euros de tributs de titularitat estatal i cotitzacions socials.

Actuació prioritària

Aquesta estratègia formava part d'un altre acord de l'Executiu català que establia "com a línia d'actuació prioritària el desplegament de la Hisenda catalana dins els paràmetres de l'Administració tributària del segle XXI (...)". A curt o mitjà termini aquest programa tenia previst prestar servei "a les entitats que integren el sector públic de les administracions locals de Catalunya i a les universitats públiques catalanes que hi estiguessin interessades".

Notícies relacionades

Segons els termes de l'acord, l'ATC havia d'ingressar "al tresor estatal" tots aquests recursos "abans de la finalització del termini voluntari d'ingrés". En aquest sentit contemplen la possibilitat de rescabalar l'entitat implicada en cas que la Hisenda catalana incomplís les obligacions previstes en nom de l'organisme firmant.  

Entre els organismes que van firmar els convenis hi ha les agències de Turisme i de Consum, la de l'Habitatge, l'Autoritat Catalana de la Competència, Acció, Ferrocarrils de la Generalitat, l'Hospital Clínic, Infraestructures de la Generalitat, l'Incasòl, l'Icaen, l'Idescat, el Servei Català de Trànsit, el Servei d'Ocupació de Catalunya, l'Autoritat de Protecció de Dades o el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.