EFECTES SOBRE EL CONSUM DE LA SITUACIÓ POLÍTICA

L'absurditat del boicot

El càstig a firmes catalanes també acaba perjudicant empreses d'altres regions

Companyies de tot Espanya proveeixen de matèria primera el sector alimentari català

L'absurditat del boicot
3
Es llegeix en minuts
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

"Empreses a favor de la independència catalana [nom de diverses empreses]... Passa-ho!!". És un dels múltiples missatges que corren per WhatsApp Twitter des de fa una mica més d'un mes i mig. En aquests, es crida a boicotejar empreses amb seu o centres de producció a Catalunya per la seva suposada afinitat política. Però, ¿té sentit avui dia un boicot a certes empreses? Segons els experts, sindicats i el mateix sector alimentari, la resposta és no.

"Diuen que el capital no té pàtria. I avui dia això és més cert que mai. Imaginem l'empresa X, que produeix a Catalunya. ¿On té la seu social? ¿On té la seu fiscal? ¿D'on és el propietari? ¿D'on són els seus treballadors? ¿D'on ve la matèria primera? ¿Qui transporta el producte acabat? Avui dia qualsevol empresa té moltíssims matisos", explica el director general d'Esade Madrid, Enrique Verdeguer.

"El boicot a una marca acaba perjudicant  no només la firma, sinó els empleats», avisa CCOO

"Potser fa 30 anys una cosa així podia tenir lògica. Però avui dia, en un món globalitzat, pensar que amb un boicot a certs productes només es perjudica algú en concret és perniciós. Avui dia una empresa està a Mataró, el propietari és de Londres, el 90% dels subministraments que usa per als seus productes són de la Xina i ven el 50% a Espanya i la resta a l'exterior. És a dir: el boicot local no té lògica", afegeix.

Comerç exterior

Segons dades d'Acció, Catalunya va superar el 2016 els 65.160 milions d'euros en exportacions a altres països, la xifra més elevada de la sèrie històrica (el 2% més que un any abans). No obstant, una important part de l'economia catalana depèn de les vendes interregionals: 38.800 milions d'euros el 2016, segons el C-Intereg (projecte que analitza el comerç interregional espanyol basant-se en les dades que faciliten les comunitats autònomes). L'anàlisi per mercats revela dades destacades: les vendes a Aragó (10.782 milions) són superiors a les exportacions de Catalunya a França (10.460 milions) o Alemanya (7.736 milions). Itàlia (5.932 milions), Portugal (4.366) i Regne Unit (3.910 milions) són els següents mercats on més exporta Catalunya. En les vendes interregionals de Catalunya, després d'Aragó se situa el País Valencià (4.994 milions).

"El que s'ha de pensar és que un producte qualsevol, un aliment, un cotxe, es fabrica amb elements de molts llocs. Per tant, un boicot a una marca acaba perjudicant no només la firma en si, sinó tota la cadena en general i, també, els treballadors, que no en tenen cap culpa", exposa Luis Jiménez, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya. "Hi ha una entitat financera que va patir un important traspàs de fons a oficines d'Osca o de Castelló. ¿Què ha passat? Doncs que hi ha hagut empleats de Lleida i Tarragona que han sigut traslladats a altres províncies", relata Jiménez.

El tomàquet de les pizzes de Casa Tarradellas, els taps de les ampolles de cava o fruita seca es compren a Extremadura

La Confederació Empresarial Extremenya (Creex) és una de les entitats que més ha criticat la crida al boicot dels productes catalans. "Havia passat amb alguns productes concrets fa més d'una dècada, com el cava. Però ara, quan hem vist que hi havia un risc real global, hem sortit ràpid a dir que era una absurditat, hi sortirem perdent tots", explica el secretari general de la Creex, Javier Peinado. "Si es deixa de comprar un producte, el que primer pateix és la botiga extremenya que el ven. Baixa la riquesa local, perilla l'ocupació... Aquestes bales que es disparen legítimament des de la indignació, en realitat poden venir rebotades", adverteix el directiu de la patronal.

Exemples

Notícies relacionades

Peinado parla amb coneixement de causa, perquè "hi ha empreses catalanes amb centres de producció a Extremadura o empreses locals que nodreixen firmes catalanes". I posa exemples. "El caldo en Tetra Brik més venut (Gallina Blanca) es fabrica a Miajadas (Càceres). I Nestlé compta amb font i planta embotelladora de la seva aigua (Aquarel) a Herrera del Duque (Badajoz). "Si boicoteges els productes catalans perjudiques fàbriques i treballadors extremenys", completa.

Hi ha molts altres casos. Conesa, empresa extremenya dedicada a la transformació del tomàquet, subministra el producte a Casa Tarradellas per a les seves pizzes. La fruita seca que venen firmes com Borges prové en molts casos d'Aragó, Múrcia o Extremadura. Aragó no té envasadores de llet, i el seu principal client són les empreses catalanes. San Miguel compra ordi a Aragó, mentre que el vidre i els taps de les ampolles de vi o cava poden ser de Màlaga, Extremadura, Aragó... "Que ningú es pensi que si deixen de comprar cava català el cava extremeny en surt beneficiat. És millor que tots creixem", conclou Peinado.