La nova llei de contractes de l'Estat acota la reforma laboral

La reforma laboral ha patit una rebolcada parlamentària en un dels aspectes que més polèmica ha creat des de la seva aprovació el 2012: la prevalença del conveni col·lectiu d’empresa i la desvinculació que aquesta pot realitzar per suspendre o retallar els drets dels treballadors. L’aprovació definitiva la setmana passada, al Congrés dels Diputats, de la llei de contractes del sector públic ha suposat una nova pulla en la legislació laboral que va posar en marxa el Govern del PP amb l’excusa de la crisi econòmica.

    

L’acció conjunta dels grups del PSOE, Podem, PDECat, ERC i PNB, així com d’altres diputats del Grup Mixt, ha permès unir una majoria parlamentària, davant l’aliança PP-Ciutadans, que eviti les retallades en les garanties laborals i salarials dels treballadors de les empreses que, bé directament o per mitjà de la subcontractació, són empleats en adjudicacions de totes les administracions.

    

D’aquesta manera es posa fre a les ofertes barates que redueixen els costos i despeses de les obres a compte de rebaixar els salaris, mètode al qual recorren les empreses adjudicatàries de serveis públics davant unes administracions amb el pressupost molt retallat. Tot i això, el volum de diners que mouen els contractes de les administracions públiques està entre el 18% i el 20% del producte interior brut (PIB), fet que suposa un bon pessic pressupostari.

Serveis públics ‘low cost’

En els últims mesos, la contractació low cost de serveis públics ha donat lloc a diversos conflictes, com el dels empleats de la seguretat de l’aeroport del Prat i dels vigilants del Ministeri de Defensa. En aquest últim cas, els empleats de Marsegur, l’adjudicatària, rebien un salari per sota del conveni del sector que a penes superava el salari mínim interprofessional (SMI). El ministeri va decidir rescindir la contracta.

  

 Després d’un any de debat (el projecte de llei va entrar al Congrés dels Diputats fa un any) de les nombroses esmenes de l’oposició, el text que es va remetre al Senat al setembre comptava amb el suport gairebé unànime dels grups. Però el PP va aprofitar la seva majoria absoluta a la Cambra alta per aprovar tres esmenes perquè el conveni de referència fos el d’empresa (que moltes subcontractes no tenen) i no el del sector. 

    

Per aquests canvis el text va haver de tornar al Congrés dels Diputats, on la suma de PP i Ciutadans no va ser suficient davant tota l’oposició (que va fer seves les propostes de CCOO i UGT) i es van poder mantenir les garanties dels empleats de les subcontractes.

    

Idoia Sagastizábal, del PNB, va posar el dit a la llaga a l’assenyalar que la intenció dels populars al parlar en les seves esmenes dels «convenis de referència» era la d’imposar els pactes d’empresa, que en ocasions «s’han fet, després d’una desvinculació, per reduir de manera important condicions laborals essencials per als treballadors, entre elles, les salarials».

    

En el costat contrari, el portaveu de Ciutadans, Fernando Navarro, va reconèixer la garrotada per a la reforma laboral a l’afirmar: «Estem d’acord a asseure’ns per estudiar totes les reformes de la legislació laboral que siguin necessàries, però no a canviar-la per la porta del darrere».

    

CCOO i UGT van saludar aquestes garanties per evitar «propostes temeràries» incloses en la normativa per a les licitacions públiques i d’aquesta manera obligar els òrgans de contractació de les administracions a excloure aquelles ofertes que són «anormalment» baixes.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

    

La nova llei obliga les administracions públiques a subrogar-se al personal que prestava un servei externalitzat quan decideixi prestar-lo directament.