La UE va perdre 152.000 milions en un any per frau a l'IVA

Els governs europeus continuen millorant la recaptació de l'IVA, el principal gravamen europeu al consum, però la bretxa entre el que haurien de recaptar i el que efectivament recapten segueix sent multimilionària i, segons Brussel·les, "inacceptablement elevada". Segons l'última anàlisi elaborada per la Comissió Europea, aquest forat se situava el 2015 en 151.530 milions d'euros, el 12,7% del que haurien de recaptar. D'aquesta quantitat, 50.000 milions, segons les estimacions, corresponen al frau transfronterer i 2.503 milions a Espanya.

La dada global amaga una lleugera millora de 8.700 milions respecte a l'informe anterior. El 2014, les hisendes dels 27 estats membres -no es va comptabilitzar Xipre- van deixar d'ingressar 160.220 milions -el 14% del que haurien d'haver recaptat- degut a una sèrie de raons que inclouen des del frau i l'evasió fiscal fins a insolvències, impagaments derivats de fallides empresarials, endarreriments en els pagaments i pactes d'optimització fiscal.

"Els estats membres no haurien d'acceptar pèrdues en els ingressos per IVA tan alarmants", insisteix el comissari d'afers econòmics, Pierre Moscovici, sobre una de les principals fonts d'ingrés, a l'entorn d'un trilió d'euros. Amb els nous números a la mà, la Comissió Europea vol aprofitar el moment per rellançar el debat sobre la reforma i la modernització de l'IVA. Aquesta tardor presentarà noves propostes legislatives per reduir dràsticament un problema que s'ha convertit en estructural. "Les regles actuals daten del 1993 i estan antiquades. La nostra reforma ajudarà a reduir l'IVA transfronterer en un 80% i aconseguirà que les arques dels estats membres recuperin uns diners que necessiten", afegeix Moscovici.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

I és que, encara que la situació millora any rere any, els avanços segueixen sent escassos i desiguals. El país amb la bretxa més gran entre el recaptat i el que hauria de recaptar segueix sent Romania (37,2%), seguit d'Eslovàquia (29,4%), Grècia (28,3%), Lituània (26,4%) i Itàlia (25,7%). El forat més petit, en canvi, es troba a Espanya (3,5%), Croàcia (3,9%), Estònia (4,8%) i Eslovènia (5,5%).

En termes absoluts, el principal forat recaptatori correspon a Itàlia (35.000 milions), seguida d'altres dels països grans de la UE, com Alemanya (22.366 milions), el Regne Unit (22.210 milions) i França (20.113 milions). En total hi ha 10 països amb una bretxa absoluta més gran que Espanya, que va ser, juntament amb Malta i Romania, el país que hauria millorat més.