11 jul 2020

Anar al contingut

finançament bancari

Dació en pagament a tipus fix

Bankinter és l'única entitat financera que ha estès a totes les seves hipoteques l'opció d'entrega de la vivenda per cancel·lar el deute

Max Jiménez Botías

Campanya publicitària de Bankinter per difondre el seu últim producte hipotecari.

Campanya publicitària de Bankinter per difondre el seu últim producte hipotecari. / ARXIU

Encara que la llei hipotecària incorpora la possibilitat que les entitats de crèdit incorporin la dació en pagament a les seves hipoteques, la majoria del sector financer ha garrepejat en la inclusió d’aquesta clàusula en els crèdits hipotecaris que comercialitza. De fet ha preferit l’altra alternativa que ofereix la llei: la de negociar individualment amb el client la possibilitat d’acceptar l’entrega de la vivenda per eixugar el deute en el cas que es produeixi una execució hipotecària. Només Bankinter va optar (2011) per posar al mercat una hipoteca amb dació en pagament per als crèdits per a vivenda. Es va desmarcar llavors del conjunt del sector.
    

«Vam voler anticipar-nos en aquell moment a l’anunci de mesures per part del Govern que obrissin la via en la legislació a la dació en pagament davant la demanda social existent», afirmen fonts de l’entitat per justificar el llançament de la hipoteca sin más. El 2012, es va aprovar un reial decret en aquest sentit que va donar l’opció a tot el sector d’incorporar aquest producte financer a la seva cartera. Ningú va copiar l’exemple de Bankinter. I ara tampoc, quan l’entitat ha decidit estendre aquest producte a les hipoteques de tipus fix i mixt, aprofitant la circumstància que tant l’oferta –en primer lloc– com la demanda s’han bolcat en la comercialització d’aquest tipus de crèdit. «En el nostre cas, el 16% de les noves hipoteques són de tipo fix o mixt», expliquen fonts de l’entitat. La proporció arriba a ser fins i tot més gran en altres entitats, en les quals els crèdits de tipus únic poden arribar al 30% de la nova pro­ducció. 

Alarma social  

El 2011, el volum d’execucions hipotecàries va provocar una gran alarma social i va donar lloc a l’aparició d’associacions d’afectats en defensa del dret a una vivenda digna per als que no van poder conservar la pròpia. El Govern es va veure obligat a introduir canvis legislatius dels quals es desprenia la voluntat de preservar els interessos de les entitats financeres, en molts casos tocades per l’esclat de la bombolla immobiliària. En aquests moments existeix una llei de dació en pagament, que és el reial decret llei 6/2012 de 9 de març del 2012, de mesures urgents per a la protecció de deutors hipotecaris sense recursos. A principis del 2016, l’Executiu va introduir modificacions legals que incloïen mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social. Va ser la coneguda llavors com a llei de la segona oportunitat. Afegia un paquet de mesures que donaven la possibilitat, entre altres, de liquidar un deute hipotecari a través de la dació en pagament. Atorgava l’opció al banc i al client de negociar l’entrega de la vivenda per saldar el deute. A aquesta alternativa s’acullen la majoria de les entitats,en lloc de crear productes específics. 
    

La hipoteca sin más, de Bankinter, és un préstec hipotecari que inclou, per contracte i sense cost afegit, la dació en pagament, fet que suposa que en cas d’impagament del deute el client respondria únicament amb el bé pres com a garantia. No es tracta d’un producte estàndard: «No és com vendre un cotxe», s’afirma a l’entitat. «En cada cas s’estableixen condicions determinades. L’objectiu és que s’acabi pagant el préstec, tot i que s’inclou la dació», subratllen a l’entitat.