La 'turismofòbia' per petites decisions

Seqüència clàssica. Primer l’enquesta periòdica municipal de Barcelona detecta un canvi d’ànim dels veïns respecte al turisme de masses a la ciutat. En diferents mitjans i modalitats es busquen raons d’uns i d’altres. Algun diari d’àmplia lectura en barris acomodats assenyala les decisions del consistori sobre moratòries urbanístiques.

    

Creada la tendència, se li posa nom: turismofòbia, davant els turismofílics, se suposa que amb interessos comuns. Després s’empolvora el terme en notícies i reportatges. Fins i tot es redifon que, segons el britànic The Independent i la cadena de televisió russa RT, Barcelona ja és «la sisena ciutat del món que més odia els turistes». La primera és la texana Arlington. ¿Font fiable? L’enquesta d’una companyia aèria nord-americana de baix cost entre els seus clients.

Discussió estèril

Un cop establerta la paraulota, el dia 8 explicava EL PERIÓDICO que la dreta municipal (PP, PdCAT, Ciutadans; més ERC) censura, amb raó, els actes vandàlics minoritaris contra establiments turístics, i entre les causes inclou la «turismofòbia durant la campanya electoral del 2015». Fi del cercle causa-efecte.

    

Estèril debat. En compensació, s’ha de destacar que hi ha altres aportacions menys simplistes davant un problema amb unes dimensions de les quals hi havia poques previsions fa una dècada. També en aquest diari, es va informar el dia 13 de la preocupació que l’oferta turística «ofega el comerç cultural del centre». Aquesta vegada amb dades contrastades i creïbles, recollides per Barcelona Oberta i els 11 eixos comercials amb més atracció turística. Constaten que, juntament amb l’augment de l’oferta orientada al turista (gastronomia i moda), retrocedeixen els espais dedicats a cultura –entesa com a art–, llibreries i cines.

    

Això sí que és entendre de què va el debat necessari davant un fenomen al qual el Col.legi d’Economistes també ha dedicat una sessió sota el títol Les grans ciutats com a destinacions turístiques globals (vídeo a http://www.coleconomistes.cat).

    

Les dades de Barcelona Oberta tenen precisament el seu reflex teòric en el treball que ha dirigit, al capdavant d’un grup multidisciplinari, el catedràtic de la URV Salvador Antón com a professor visitant de l’Institut Internacional d’Estudis Turístics de la Universitat George Washington, a la capital dels EUA. El seu objectiu, crear models d’anàlisi del fenomen d’atracció turística de grans ciutats del món (a partir d’un milió d’habitants) en contrast amb l’antic desig bucòlic i majoritari de visitar paratges i paisatges poc civilitzats.

    

Dues advertències prèvies del professor Antón. Una, la irreversibilitat del fenomen, que no equival a fatalitat de les seves conseqüències negatives. El catedràtic de la URV recupera una proposició aclaridora de fa 50 anys de l’economista Alfred Kahn, la tirania de les petites decisions: quan una multitud d’individus dispersos prenen decisions que, racionals de forma aïllada, tenen un efecte extern que si bé cadascun passa per alt, la seva acumulació produirà un efecte global que perjudicarà a tothom. Si la Casa Milà és (im)posada de moda, es fa inviable la visita pausada i també es desgasta el mateix edifici i es condiciona els que viuen o treballen als seus voltants.

Mantenir la proporció

Segona advertència de Salvador Antón, directa i a contracorrent: «El problema de vivenda i especulació a Barcelona depèn d’altres polítiques, no de la política turística». Per tant, s’han de variar enfocaments fins a recuperar la política, perquè el turisme de ciutat també respon a l’efecte de la tirania segons Kahn.

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

    

Antón també consigna nous models d’anàlisis basades en el principi de caminabilitat (walkup), estudiats en diferents pols d’atenció dels visitants de la conurbació de Washington. S’espera que puguin ser instruments d’anàlisi també per a Barcelona, l’urbs desorbitada pel turisme de masses. La relació entre l’espai ocupat a la vegada per hotels, turistes passejant, serveis no turístics de la ciutat amb els seus empleats en oficines adjacents i immobles de veïns ha de mantenir unes proporcions per ser sostenible (http://business.gwu.edu/blogs/how-good-urban-planning-is-critical-to-successful-tourism). Si ha sigut útil per a Washington també podria aplicar-se sobre Barcelona, cosa bastant més útil per a la ciutadania que pateix les petites decisions del visitant.