Les hipoteques amb quotes barates dels últims anys enfilen el seu final

L’abaratiment de les hipoteques, una tendència que es va iniciar de manera més o menys sostinguda l’octubre del 2011 i que s’ha mantingut de forma contínua des del juliol del 2014, està a prop d’arribar al final. La immensa majoria dels crèdits hipotecaris a Espanya estan lligats a l’euríbor (el 94,6% són de tipus variable) i aquest índex, que està en taxes negatives des del febrer del 2016, està a punt de tornar a pujar. «L’euríbor està a prop de tocar fons, si no ho ha fet ja», afirma una executiva bancària, encertant a resumir l’opinió generalitzada entre experts i financers.

La taxa que mesura l’interès mitjà al qual els principals bancs que operen a Europa es presten els diners, encara que en realitat es basa en estimacions i no en operacions reals, va caure al març al -0,11%, el seu setè mínim històric consecutiu i el 14è mes que registra nivells negatius. Aquest mes d’abril, se situa fins ara en el -0,111% , dada que sembla confirmar les estimacions dels analistes.

REVISIÓ A L’ALÇA 

El servei d’estudis de Bankia calcula que pujarà fins al -0,09% al juny, al -0,07% al setembre i al -0,03% al desembre. Si fos així, les quotes de les hipoteques començaran a revisar-se a l’alça l’últim trimestre de l’any, ja que serà el moment en què el nivell de l’euríbor serà superior al dels 12 mesos abans (la majoria d’aquests préstecs es revisen interanualment, encara que un nombre important ho fa semestralment). Bankinter, en canvi, calcula que l’índex arribarà al -0,03% en el segon trimestre i al +0,05% en l’últim, i per tant l’encariment es podria aplicar a partir del juny.

L’encariment, això sí, serà suau. Per a una hipoteca molt comuna per a vivenda de 104.000 euros a 18 anys i amb un diferencial sobre l’euríbor de l’1,954%, la quota pujaria al desembre als 570,12 euros si es compleixen els pronòstics de Bankia i es revisa anualment. És a dir, 2,42 euros més al mes i 29,04 euros més a l’any.

Les estimacions dels experts dels bancs apunten que les pujades posteriors també seran moderades, encara que creixents. Així, el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri calcula que l’euríbor pujarà al 0,03% el març del 2018, al 0,15% el juny d’aquell mateix any, al 0,35% al setembre i al 0,58% al desembre. Bankinter, en la mateixa línia, estima la pujada en el 0,05% el primer trimestre del 2018, en el mateix nivell el segon, en el 0,1% el tercer i en el 0,15% el quart.

RAONS DE LA PUJADA 

Una de les raons de l’alça de l’euríbor és que el Banc Central Europeu (BCE) va realitzar el 23 de març passat la seva última macrosubhasta de liquiditat al 0% (o fins i tot a interessos negatius si compleixen objectius de concessió de crèdit), i per això el finançament dels bancs es va a encarir i amb això els préstecs que es fan entre si. També hi influeixen les pujades de tipus als Estats Units.

«Les expectatives de pujades de tipus, molt positives per al nostre negoci de banca comercial, són cada vegada més grans», va assenyalar el conseller delegat del Santander, José Antonio Álvarez, fa uns dies.

En tot cas, el BCE ha deixat clar que no pujarà el preu oficial dels diners a mitjà termini (el mercat ho espera per a la segona meitat del 2018), i per això l’alça de l’euríbor també s’espera que es faci de forma gradual.

EFECTE EN LA BANCA 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

El seu increment comporta, lògicament, una bona notícia per a la banca, que fa anys que veu minvar els seus ingressos. Goirigolzarri sostenia fa uns dies que les hipoteques a Espanya tenen els tipus «més baixos d’Europa» i que una família amb un préstec mitjà s’ha estalviat 1.125 euros el 2016 respecte a una d’alemanya. L’impacte en els resultats del sector, amb tot, serà molt progressiu, ja que les entitats triguen un any en repreciar tota la seva cartera.

Un altre efecte positiu per a la banca és que l’euríbor no arribarà al -0,17%. El diferencial del 0,17% és, precisament, el més baix del mercat i hi havia un debat sobre si els bancs haurien de tornar diners als clients si es traspassava.