ELS SECRETS DEL GEGANT TÈXTIL

Viatge al cor de Zara

El centre logístic d'Inditex a Saragossa, que ocupa 1.100 persones, és una peça clau en el fenomen mundial de la marca

La planta va distribuir l'any passat 324 milions de peces femenines a 2.000 botigues del món

 

  / DAVID FRUTOS

5
Es llegeix en minuts
JORGE HERAS PASTOR / SARAGOSSA

De Saragossa al món sencer. Milions de dones dels cinc continents tenen a l’armari una peça de roba amb l’etiqueta de Zara, que compta actualment amb 2.213 botigues repartides en 93 països. Aquesta immensa i exitosa xarxa comercial s’alimenta des del polígon Plaza de la capital aragonesa, on el  grup InditexInditex va posar en marxa fa 14 anys un macrocentre logístic que mou cada setmana més de sis milions de peces femenines, que suposen el gruix de vendes de la marca. L’automatització de processos i el dinamisme de l’aeroport de Saragossa fan possible el prodigi d’aconseguir proveir tots els establiments, ja sigui al Japó, a Mèxic o a Nova Zelanda, en un màxim de 48 hores i fins a dues vegades per setmana. EL PERIÓDICO ha visitat aquesta instal·lació en exclusiva per conèixer tots els seus secrets.

Aquest gran complex de gairebé 200.000 metres quadrats construïts és una peça clau en el miracle de Zara, l’ensenya líder de la multinacional gallega (el 66% de la facturació). Va començar a funcionar el maig del 2003 amb el nom de Plataforma Europa ja que inicialment proveïa les botigues Zara del continent. El desembarcament d’Inditex va caure com un premi de la Grossa per a Plaza i el sector logístic de Saragossa, on va actuar de locomotora i imant d’altres milionàries inversions com Decathlon i BSH. Des d’aleshores, les magnituds del centre han crescut a un ritme vertiginós, com acostuma a passar  amb tot el que toca la companyia d’Amancio Ortega. L’any 2016 es van distribuir des d’aquí 324 milions de peces de dona, és a dir, més de sis milions d’unitats a la setmana o unes 35.000 a l’hora. D’aquesta manera, està a punt de duplicar l’activitat registrada cinc anys enrere (170 milions el 2012).

L’imperi gallec de la moda compta en aquests moments amb una plantilla fixa de prop de 1.100 llocs de treball a la base logística de Saragossa, una xifra que s’incrementa cada any i que ja gairebé triplica la que hi havia en els seus inicis (unes 400 persones). En alguns períodes de màxima activitat arriba fins i tot a superar els 1.500 treballadors.

UN GRAN ESCALÈXTRIC

A la planta de Zara tot és a l’engròs: cintes transportadores quilomètriques, prestatgeries industrials de les quals no es pot veure el final, castells de caixes de cartró.... Un autèntic escalèxtric que recorre els 180.000 metres quadrats de superfície (el que vindrien a ser uns 18 camps de futbol) que componen la nau principal. Amb aquestes dimensions no és estrany que el personal s’hagi de moure a vegades en bicicleta. La sensació d’immensitat es fa patent, però tot guarda un perfecte ordre.

Saragossa, el tercer aeroport en càrrega

El tràfec de camions és incessant. Uns 600 vehicles de càrrega arriben cada setmana fins aquest centre carregats de la roba que surt de les fàbriques del gegant tèxtil i el mateix nombre surt amb destí a les botigues d’Espanya i Europa. 

EL 40%, DEL MEDITERRANI

Per via terrestre arriben i surten dos terços de la producció; el terç restant es mou a través de l’aeroport de Saragossa. Al contrari del que es creu, no tot ve de la Xina. El 40% del gènere procedeix de proveïdors del que Inditex anomena «zona de proximitat» (Espanya, Portugal, el Marroc i Turquia, fonamentalment). Per ara, no n’hi ha cap d’Aragó.

A la part destinada a roba doblegada, les cintes transportadores pengen a diferents altures i mouen a gran velocitat milers de peces que, com per art de màgia, acaben dipositades a la seva corresponent caixa per mitjà de petits tobogans. Cada caixa s’omple amb un mix de les talles i productes que necessita cada botiga: Nova York, Bogotà, Abu Dhabi, Barcelona o Moscou són alguns dels noms que es poden llegir als paquets. Tot sota el control d’un programa informàtic que aplica les ordres amb un complex sistema d’algoritmes. «A penes es produeixen errors», apunten des de l’empresa.

PECES AMB DNI

I és que, el desplegament de tecnologia és un dels trets que destaquen, amb escàners per tot arreu que compten i classifiquen la roba. El treball manual és gairebé inexistent perquè les màquines ho fan gairebé tot. L’altre concepte que impera és la immediatesa. La majoria de la roba entra i surt del centre amb una gran rapidesa, sense estar-s’hi ni 24 hores. «Això no és un magatzem. L’estoc és limitat i dinàmic. A penes es guarda producte», precisen.

La zona més espectacular del complex –i també la més nova– és una colossal sitja de peces penjades que es va construir el 2012. És la més gran d’Europa, amb 17.000 metres quadrats de planta, 33 metres d’altura i capacitat suficient per a cinc milions de peces. Aquest singular edifici funciona de forma totalment automàtica i és punta de llança de l’estratègia logística del grup. Actualment està en operació el 50% del seu espai i és per tant un dels fronts de creixement per als pròxims anys.

A nivell intern, la planta comparteix podi logístic amb els centres de Meco (Madrid) i Arteixo (la Corunya), al tenir tots tres un volum similar. A continuació figuren els centres logístics de Tordera i Palafolls (Maresme) i Cabanillas (Guadalajara).

La infraestructura de Saragossa sol ser avantatjada també en la implantació d’innovacions. És el cas de l’últim gran enginy del grup, la tecnologia d’identificació per radiofreqüència (RFID, en les seves sigles en anglès), una espècie de DNI que s’insereix a l’alarma de cada peça abans que comenci a circular pel carrusel del centre de distribució. «Per a nosaltres ha sigut una verdadera revolució», asseguren. Aquest sistema, implantat ja en gairebé el 100% de les botigues, és el que permet a les dependentes saber en tot moment quantes unitats i talles tenen a l’establiment sense necessitat d’anar al magatzem.

POSSIBLE AMPLIACIÓ

Notícies relacionades

L’impacte laboral i econòmic transcendeix les parets d’aquest gran complex. Per començar, el seu proveïdor Apyl Textil (filial del grup gallec Jevaso) ocupa 350 persones en dues plantes de 10.000 metres ubicades també a Plaza (una d’elles comunicada amb la nau d’Inditex per un túnel subterrani). Altres centenars de llocs de treball més es generen en el transport per camió, del qual s’encarreguen principalment Breogan (Dusher), MarcotranGrupo Sese i Carreras –les tres últimes són aragoneses–.

Inditex ha esgotat la disponibilitat d’espais en la seva parcel·la de Plaza, de 230.000 metres quadrats. La possibilitat d’una nova ampliació penja des de ja fa alguns anys. Encara que el grup no deixa anar informació sobre els seus plans futurs, el ritme de creixement de Zara apunta a noves inversions.