El nou treball robotitzat deixarà obsoletes les reformes laborals

El treball digital i el realitzat per robots canviaran les relacions laborals i la condició dels treballadors. L’extensió del treball a distància, mitjançant dispositius digitals, sense horaris, sense caps directes o amb diversos ocupadors (algunes d’aquestes variants ja estan instal·lades en la societat), suposaran un canvi de model en el mercat laboral, en què quedaran obsoletes les reformes laborals realitzades a Espanya i altres països europeus imposades per les directrius anticrisi de la Comissió Europea.

    

¿Com és la negociació col·lectiva en una empresa amb una gran diversitat de models de treballadors (fixos, a distància, presencials, temporals, per obra…) i amb un pes de la tecnologia superior al de les persones? ¿Quin tipus de protecció social es necessita? ¿Fins a quin punt es perdran llocs de treball? ¿Quines activitats es transformaran i quines desapareixeran? ¿Quin tipus de relacions laborals tindran els empleats que treballen per a les noves plataformes digitals? ¿I els de l’anomenada economia col·laborativa? ¿Com es pagaran les quotes socials? ¿Com es finança la protecció social en el nou treball digital?

    

Aquestes i altres preguntes s’estan obrint pas entre els experts en el món del treball de tot Europa, que ja han posat sobre la taula propostes com que els robots paguin quota a la Seguretat Social (defensada, entre altres, per Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT).

FISCALITAT

Els experts reunits per Funcas per reflexionar sobre què ha funcionat i què no de les reformes laborals que entre el 2010 i el 2014 es van estendre per diversos països de la Unió Europea, van arribar a una conclusió gairebé unànime: les reformes laborals es van plantejar per portar a terme una devaluació salarial. A més, han reorientat el debat cap a altres camins davant el fet que la revolució tecnològica torna arcaica una reforma hereva del mercat laboral del segle XX. La fundació de les Caixes d’Estalvi, Funcas, va reunir diversos experts europeus per debatre sobre aquestes qüestions i, en aquest fòrum, Marie-Claire Carrère-Gée, presidenta del Consell d’Orientació per a l’Ocupació de França, va advertir del perill que corren les prestacions socials si els Estats no recapten més, especialment, entre les firmes tecnològiques, com els gegants d’internet i les plataformes tipus Uber. En aquest sentit, Carrère-Gée va apuntar la possibilitat de crear un impost sobre transaccions digitals.

    

Iain Begg, professor de la London School of Economics, va destacar que la rebaixa de costos de les reforma laborals a Espanya (2010 i 2012) ha portat riscos com, entre altres, la devaluació de l’Estat del Benestar i un empobriment de les famílies, fet que repercuteix en la recuperació social. «Si retalles molt els sous, com a Grècia, elimines la demanda interna», va assenyalar Begg.

TEMPORALITAT

Una altra de les conseqüències més indesitjades de les reformes ha sigut l’augment de la temporalitat, encara que alguns experts prefereixen parlar de precarietat. Per Miguel Ángel Malo, professor de la Universitat de Salamanca, la temporalitat es va disparar a Espanya el 1984, quan es va trencar el principi de causalitat dels contractes. Es va concebre una flexibilitat d’entrada en el mercat laboral, però no de sortida, ja que les indemnitzacions per acomiadament són diferents de les dels llocs de treball fixos. I encara que totes les reformes, des del 1994, han buscat «desincentivar» la temporalitat, «totes han fracassat» en aquest objectiu.

    

Segons les dades del professor Malo, la temporalitat augmenta en les èpoques de bonança i es redueix en etapes de recessió. Amb dades d’Eurostat, l’oficina estadística de la UE, el 2015 la taxa de temporalitat a Espanya era del 25,2%, la més alta des del 2010. Per contra, el 2000 va ser del 32,4% i va pujar fins al 34% el 2006, quan la bonança era plena.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

    

Per Carlos Martín, responsable del gabinet econòmic de CCOO, la temporalitat està relacionada amb la «supervivència de les empreses», però té efectes col·laterals perniciosos, com són la inestabilitat que es dona a l’inici i al final de la carrera laboral i la seva utilització per reduir plantilles en èpoques de bonança. La flexibilitat que ha deixat la reforma laboral ha influït en l’augment de contractació indefinida, com presumeix el Govern, però per Martin «tenen menys durada perquè és més fàcil acomi­adar».