Davos encén les alarmes pel proteccionisme i la desigualtat

Desigualtat i proteccionisme. Aquestes són dues de les qüestions que més preocupen les elits econòmiques mundials que s’han reunit al llarg d’aquesta setmana a l’enclavament suís de Davos, en el marc del Fòrum Econòmic Mundial. El fundador d’aquestes trobades anuals, Klaus Schwab, esmenta en el pròleg de l’'Informe de riscos globals 2017', on s’analitzen els reptes que afecten al planeta, «l’amenaça d’un món menys cooperatiu i més tancat en si mateix».

En aquest context, dominat per una forta desafecció ciutadana cap a la política i per les ferides provocades per la crisi, que han afectat tant les classes més pobres com les mitges, s’han donat els primers resultats. I aquests són l’elecció del magnat i 'outsider' Donald Trump com a president dels EUA, amb les seves promeses de «Fer d’Amèrica un gran país una altra vegada» («Make America great again»), i el triomf del 'brexit', que comporta un incert procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE).

El populisme, en la seva versió més estricta (oferir solucions simples a problemes complexos o oferir just allò que la gent descontenta vol sentir), alimentat pel descontentament social pel sistema vigent, guanya terreny. Això ha disparat les alarmes d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI). La seva directora gerent, Christine Lagarde, va apel·lar a Davos a aplicar polítiques econòmiques més redistributives com a antídot contra aquests moviments i la seva propagació.

DE CAP PER AVALL

No és gens estranya aquesta preocupació perquè, de cop i volta, sense que els experts i analistes ho avisessin, el repartiment de poder i de papers que han dominat en el planeta durant 75 anys, s’ha posat de cap per avall. La Xina s’ha convertit en el garant i el defensor del lliure comerç; els EUA, sota el mandat de Trump, amenaça de liderar el proteccionisme en braços de la Rússia de Vladímir Putin; i Europa, noquejada encara pel brexit i l’auge de l’extrema dreta en alguns països, té la temptació de mirar cap a Pequín com a soci per omplir el buit que poden deixar Washington i Londres.

Tot plegat té conseqüències no tan sols polítiques sinó també econòmiques que preocupen els banquers, empresaris i directius que es van aplegar com cada any a la ciutat alpina de Davos. Un dels símptomes d’aquests canvis el va protagonitzar el president xinès, Xi Jinping, que va deixar ben clar en la primera intervenció d’un líder d’aquest país a l’elitista conclave que Pequín defensa el lliure mercat. A més, va alertar de la possibilitat i les conseqüències de guerres comercials en què «ningú guanya».

«Molts dels problemes que afecten el món no estan causats per la globalització econòmica», va sentenciar davant un auditori que representa una bona part del poder financer i econòmic mundial. Tot i els defectes, que en té, no n’hi ha prou per justificar que es freni el procés d’obertura de fronteres, va sentenciar el líder del gegant asiàtic. En aquesta línia, el ministre de Finances del Brasil, Henrique Meirelles, va recordar al mateix fòrum que la globalització «ha permès a moltes persones sortir de la pobresa».

Davos ha servit per visualitzar els reptes, gegantins, en un món en què s’anirà consolidant la Quarta Revolució Industrial, amb la generalització de l’automatització i dels robots i el consegüent impacte en els mercats laborals. Durant els 10 anys vinents, la desigualtat econòmica i de la distribució de la riquesa, així com la creixent polarització social i els perills mediambientals, obliguen a reformar el capitalisme de mercat, conclou l’informe que emmarca les trobades d’aquest any.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

No n’hi ha prou amb el creixement econòmic, basat a mesurar si el producte interior brut puja o baixa, sinó que s’han de tenir en compte altres variables. I no ho diu només l’oenagé Oxfam Intermón en el seu últim informe sobre la desigualtat, en què es reflecteix l’accelerat procés de concentració de patrimoni en unes quantes mans: Només vuit persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat. També ho reclama el Fòrum de Davos, que en el seu últim informe sobre «el creixement inclusiu» destaca que els ingressos mitjans dels ciutadans de les 26 economies més avançades es van reduir entre el 2008 i el 2013 el 2,4%.

Mentrestant, la riquesa dels qui la posseeixen augmenta i es concentra en unes poques mans. Per això des del Fòrum es defensa utilitzar un indicador que mesuri, a la vegada que el PIB, els progressos en els nivells i la qualitat de vida dels ciutadans per dedicar-los a practicar polítiques econòmiques que redistribueixin els beneficis del creixement.