La reforma fiscal de Montoro posa pressió a l'Ibex 35

Les grans empreses de l’Ibex s’hauran de rascar la butxaca amb la reforma fiscal de l’impost de societats que ha dissenyat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per complir amb el dèficit que exigeix Brussel·les. En el decret aprovat el 3 de desembre passat i amb efectes des de l’1 de gener del 2016, Hisenda va clavar un cop dur a la fiscalitat dels grans grups empresarials espanyols amb efectes retroactius a l’eliminar complexes deduccions que permetien pagar menys impostos en cas de tenir una participació en una altra companyia que hagués perdut valor o que comportés pèrdues. 

A partir d’ara les empreses no només ja no podran deduir-se les minusvàlues generades per participacions en empreses cotitzades o no cotitzades, sinó que a més hauran de tornar part d’aquests avantatges de manera fraccionada durant els pròxims cinc anys, cosa que representa un cop inesperat per als comptes de resultats dels grans grups empresarials. 

Això és aplicable per a participacions a partir del 5% del capital o d’una valoració de més de 20 milions d’euros. Durant la crisi, moltes participacions empresarials de les grans firmes de l’Ibex-35 han perdut valor. És el cas, per exemple, de les participacions que té CaixaBank a Telefónica o Repsol o les que tenen els bancs com el Santander o el BBVA a l’exterior. 

La lletra menuda del decret ha posat en peu de guerra els pesos pesants de l’Ibex-35, que consideren que la mesura de Montoro és «canviar les regles del joc enmig del partit». Però a més del malestar, el canvi fiscal posa pressió perquè les empreses venguin com més aviat millor aquelles participacions el valor de les quals creuen que no es recuperarà i que ja estigués provisionat en els seus comptes. D’aquesta manera, si ho fan abans del 31 de desembre d’aquest any, s’estalviaran haver de tornar part d’aquests beneficis de forma fraccionada. 

DESINVERSIONS

Segons expliquen fonts d’un important bufet jurídic, moltes companyies veuen un incentiu a desprendre’s en els dies que queden per acabar l’any de participacions que no són estratègiques. «Encara que no ho faran en casos en què el negoci els interessi», indiquen les mateixes fonts.

Les primeres operacions ja s’han produït. Al cap de pocs dies de conèixer-se el decret del Govern, el Banc Sabadell va vendre la seva participació del 4% a l’entitat financera lusitana BCP que tenia des de l’any 2000 per un import de 40 milions d’euros. Fonts del Sabadell han reconegut que la venda es va decidir arran del decret de Montoro. Tres dies després, Unicaja va anunciar la venda del 0,51% d’Iberdrola, pels mateixos motius, per un total de 192 milions d’euros.

REACCIÓ PATRONAL

La CEOE ha carregat contra la reforma que considera que podria «constituir motiu d’inconstitucionalitat» i creu que «deixa en molt mal lloc la imatge d’Espanya» per la seva retroactivitat. En un informe publicat aquest dimecres i encarregat a experts, la patronal assegura que «la contínua adopció de mesures d’urgència en matèria tributària és incompatible amb la mínima seguretat jurídica necessària en tota activitat econòmica, però especialment exigible pels inversors nacionals o estrangers».

Segons el text, el reial decret aprovat a principis de desembre i dirigit a acostar al tipus real de l’impost el nominal (25%) mitjançant l’eliminació d’una sèrie de deduccions, inclou «transcendentals modificacions» que «podrien constituir motiu d’inconstitucionalitat». S’afirma que «les mesures adoptades suposen gravar una renda fictícia» i signifiquen una «elecció arbitrària de les persones sobre les quals incideixen».

A més, la retroactivitat, almenys econòmica, de les modificacions realitzades a l’impost (entra en vigor el 2017 però es refereix a l’a exercici 2016) no només «no és admissible», a judici de la CEOE, sinó que «és una tècnica legislativa molt perjudicial, manifestament millorable».

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Des de l’organització que presideix Juan Rosell, asseguren que l’ús del reial decret ha de ser «l’excepció i no la norma» a l’hora d’elaborar normativa de caràcter tributari i que s’han d’«anunciar amb la deguda antelació i tractar-se amb els afectats». 

Per l’informe citat, «no és admissible viure en una contínua reforma dels tributs», ja que el reial decret està modificant normes aprovades a finals de 2013. La CEOE afegeix que «alguna cosa s’està fent malament quan contínuament es modifica el que ja s’ha modificat».