La llum tendirà a pujar durant els pròxims mesos

El rebut de la llum de la família García s’ha encarit cinc euros en només un mes, malgrat no haver consumit més. La factura de l’octubre va pujar a més de 60 euros davant els 55 del mes anterior, un 8% més. En canvi, a l’abril, la mateixa factura era de 49 euros, el 20% menys. El problema és que tot apunta a noves pujades a mesura que s’acosti l’hivern a causa del predomini del carbó i el gas en la generació elèctrica, que tenen un cost més elevat que les energies renovables, auguren els experts.

 

Encara que els García (el cognom més comú a Catalunya) són una ficció, representen la llar mitjana (potència contractada de 4 quilowatts i un consum mensual d’uns 270 kw). O sigui, poden ser qualsevol dels 12 milions d’usuaris amb menys de 10 kw de potència, adscrits al que abans es coneixia com a tarifa regulada i que avui, fruit de la creació de l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, que va dimitir per mentir sobre els papers de Panamà, s’anomena preu voluntari del petit consumidor (PVPC).

SISENA ALÇA CONSECUTIVA 

Des de l’abril, el rebut mitjà ha pujat uns 15 euros, segons una anàlisi de Facua-Consumidors en Acció. A l’octubre va augmentar per sisè mes consecutiu, després de les alces de l’1,5% del setembre, el 0,9% de l’agost, l’1,6% del juliol, el 9,6% del juny i el 0,8% del maig. Facua adverteix que els descensos en el primer quadrimestre d’aquest any no compensen els augments de més del 16% (uns 500 euros acumulats) durant l’anterior legislatura (2012-2015). La inflació a penes arriba al 0,8%, després de 13 mesos en negatiu o plana; i els salaris en conveni a penes pugen l’1%. Això no dista gaire del que va passar  durant la crisi, en què els serveis bàsics van triplicar l’alça dels sous.

El mercat majorista, en el qual es formen els preus, s’ha encarit, però no tant per entendre el que ha passat  amb el rebut. «És veritat que el preu del carbó s’ha més que duplicat, però no el del gas», que suposen el 20% dels costos, explica Jorge Morales de Labra, director general de GeoAtlanter i vicepresident de la Fundació Renovables. En realitat hi ha un altre factor que ha pressionat els preus a l’alça: 21 de les 58 centrals nuclears de França han parat i està previst que almenys cinc grups continuïn així fins al gener.

    

D’aquesta manera, el preu del mercat majorista ha passat dels 24 euros per megawatt per hora (MWh) a l’abril a gairebé 53 a l’octubre. Les energies renovables, com la hidràulica, l’eòlica o la solar, han reduït la seva aportació a la fàbrica de quilowatts des del 53% de l’abril fins al 24% de l’octubre. En contrapartida, el gas i el carbó, que encareixen els costos, han passat del 10% al 37% ¿Resultat? Un rebut més del 20% més car.

És just el contrari del que va passar fins a l’abril, quan els preus majoristes es van desplomar, amb el predomini de les energies renovables. Plovia més i bufava més vent i la demanda no es va disparar perquè no va fer un hivern molt fred. Però la reacció política no és igual quan les tarifes baixen que quan pugen. Un exemple: el desembre del 2013, el Govern del PP va invalidar l’anterior sistema de fixació de preus, basat en subhastes trimestrals, per considerar-lo especulatiu. La precipitada reforma de Soria va culminar en el fluctuant i enrevessat model actual.

ENORMES FLUCTUACIONS  

El mal d’origen, un sistema aleatori subjecte a enormes fluctuacions, no s’ha modificat, explica Morales de Labra. El resultat és «un mercat boig en el qual una petita variació en algun paràmetre produeix una gran variació en el preu final», que, a més «no reflecteix els costos reals de producció». 

Notícies relacionades

¿Com pagar menys per la llum?

Impossible baixar dels cent euros per rebut

Com a resultat d’això, una part del rebut està subjecta a la variabilitat horària del KW en el mercat majorista, a raó de 24 cotitzacions al dia o 8.760 a l’any. Un galimaties. És impossible pressuposar el que es pagarà en el pròxim rebut ¿50, 60, 80 euros?

I ¿com es pot defensar l’usuari? O contracta un preu fix, que sol sortir poc avantatjós, o intenta estalviar. Però si té un comptador mecànic se li aplica un patró de consum del conjunt de consumidors. Tots iguals. I si el té intel·ligent té poc marge d’estalvi, ja que durant l’anterior legislatura del PP es va multiplicar el pes de la part fixa del rebut, fet que suposa ingressos assegurats per a Endesa, Iberdrola, Gas Natural, Viesgo i HC i escàs marge d’estalvi per als milers de soferts García.