SECTOR IMMOBILIARI

El salari mitjà català és insuficient per comprar un pis

Catalunya és la quarta comunitat amb pitjor accés la vivenda

2
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / MADRID

La vivenda s’ha abaratit durant la crisi, com el crèdit en els últims trimestres, i l’economia i l’ocupació fa dos anys que milloren. Però malgrat tot, el salari mitjà dels catalans no és suficient per comprar un pis de preu mitjà sense endeutar-se perillosament. És a dir, amb una hipoteca a 30 anys i una quota que no superi una tercera part dels ingressos nets, com recomanen els experts per no assumir riscos excessius. Una situació que Catalunya comparteix amb les Balears, Madrid, Cantàbria i el País Basc, segons la Societat de Taxació.

    Quan els salaris i els preus mit­jans de la vivenda estan alineats, de manera que els primers permeten afrontar els segons, la firma li dóna un valor del 100%. La mit­jana espanyola va tancar el setembre en el 102%, però per sota d’aquesta cota van quedar les Balears (52%), Madrid (88%), Cantàbria (89%), Catalunya (93%) i el País Basc (94%). Són les úniques que persisteixen en aquesta mala situació, en què es trobaven totes les autonomies a mitjans del 2012 per l’enfonsament de l’economia i l’ocupació. A l’extrem oposat hi ha les comunitats on és més fàcil accedir a la vivenda en condici­ons financeres saludables: Múrcia (155%), la Rioja (148%), Castella-la Manxa (143%) i Aragó (143%) .

    El servei d’estudis del BBVA ho calcula d’una altra manera. Segons les seves estimacions, les llars de gairebé totes les comunitats poden accedir de mitjana a la vivenda sense incórrer en un «nivell d’estrès financer preocupant» que les faci susceptibles de caure en morositat. També sobre un nivell d’equilibri entre capacitat d’endeutament i preus del 100%, les excepcions són el País Basc i les Balears (83,6%). La mitjana està en el 115%, i Catalunya, en el 110,3%.

Anys de sou

Notícies relacionades

El grau d’accessibilitat a la vivenda pot mesurar-se de diverses formes. La Societat de Taxació també ho estima calculant el nombre d’anys de sou íntegre anual necessari per comprar una vivenda mitjana, sense tenir en compte el finançament bancari. A l’octubre, es va situar en 7,5 anys a Espanya i en 8,3 a Catalunya. En els dos casos està per sobre dels màxims històrics (13,7 i 15,7 anys, respectivament), però també és molt superior als entre quatre i quatre anys i mig que recomanen els experts. 

    El Banc d’Espanya aporta una altra estimació: el percentatge del salari de les llars que es destina al pagament de la casa. En aquest cas només existeix la dada mitjana espanyola. Al tancament de març es va situar en el 32,2%. És a dir, que ha millorat molt des dels nivells pròxims al 60% que va rondar abans de la crisi, però tot i l’ajust segueix una mica per sobre del màxim del 30% que els experts consideren aconsellable.