Catalunya i País Valencià, dues economies connectades

El desglaç en les relacions polítiques entre Catalunya i València té com a base l’existència de dues economies enllaçades. Els intercanvis comercials entre les dues comunitats autònomes superen els 10.000 milions d’euros amb un saldo a favor de Catalunya. I tot plegat amb grans assignatures pendents com el corredor ferroviari mediterrani que reclamen des de fa anys les empreses als dos costats de l’Ebre.

El País Valencià és el segon mercat dins d’Espanya per a les empreses catalanes, que van sumar unes vendes globals de 6.674 milions el 2013, últim any amb dades oficials. València representa el 17,3% de totes les vendes de Catalunya a la resta d’Espanya, cosa que la situa al País Valencià com el segon mercat, darrere d’Aragó.

Al sud de l’Ebre, València ven a Catalunya mercaderies i serveis per un import de 4.027 milions d’euros. Aquesta quantitat col·loca el País Valencià  també en segona posició com a autonomia d’origen de les compres de Catalunya, darrere d’Andalusia, segons les dades de la Conselleria d’Empresa i Coneixement de la Generalitat.

El saldo d’aquests intercanvis és una balança comercial a favor de Catalunya que el 2013 pujava a 2.647 milions. Les dades mostren un creixement molt superior de les vendes de les empreses catalanes a les valencianes a l’inici de la recuperació econòmica, amb una millora del 32% respecte a la xifra del 2012. En canvi, les vendes de València a Catalunya van pujar el 7,7%.

Però, ¿com viatgen aquestes mercaderies? Majoritàriament, per carretera, cosa que converteix l’autopista AP-7 en el gran eix comercial entre Catalunya i el País Valencià. Del total de vendes de les empreses catalanes dins d’Espanya, només el 9% va arribar al seu destí per tren el 2013, cosa que el converteix en el tercer mitjà de transport usat per al comerç per darrere de la carretera i fins i tot del vaixell.

A l’espera del tren

Aquestes mateixes dades són utilitzades sovint per les patronals i les grans empreses de les dues comunitats per demostrar la necessitat d’impulsar les obres pendents del corredor mediterrani. L’últim pronunciament a favor de la connexió ferroviària per a mercaderies des d’Algesires fins a França s’ha produït aquesta mateixa setmana amb la petició de Pimec a Tarragona.

Notícies relacionades

Catalunya i País Valencià, retrobament entre cosins germans

Enquesta CEO: Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics i regular el preu del lloguer

El full de ruta del Pacte Industrial que negocia la Generalitat amb els agents socials també inclou la reclamació d’un corredor ferroviari per a mercaderies amb ample ibèric i internacional amb l’objectiu de facilitar el comerç i les exportacions. Grans empreses com ara Seat (Martorell) i Ford (Almussafes), molt dependents dels costos logístics, s’han convertit en abanderades de la reivindicació.

Per al port de Barcelona, la connexió ferroviària també s’ha convertit en una necessitat per millorar la seva competitivitat internacional i també en relació amb els molls de València. Del gener a l’agost d’aquest any, el port de València ha gestionat 47,7 milions de tones, davant dels gairebé 33 milions a Barcelona.