Linde veu "impossible" saber quan es normalitzaran els tipus

El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha admès aquest dimecres que en algun moment s'haurà de fer tornar a la normalitat la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), després que aquesta hagi entrat en un terreny inèdit amb mesures com la compra massiva de deute, els tipus zeros i el cobrament d'interessos pels dipòsits als bancs. El problema, ha afegit, és que és "impossible" saber quan es produirà aquesta normalització, ja que dependrà de la situació cíclica de l'economia de l'eurozona.

Notícies relacionades

Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

El missatge cobra rellevància en un moment en què la Reserva Federal nord-americana, que va començar anys abans amb la política expansiva, ja ha començat a apujar tipus i en qu'r els bancs es queixen de l'impacte dels diners barats en el seu compte de resultats. Alguns banquers donen per descomptat que els tipus baixos duraran almenys dos anys més, mentre que altres arriben fins i tot a preveure que s'estendran durant entre cinc i set anys addicionals. Linde ha admès que l'impacte negatiu en les entitats financeres d'aquesta política és més gran que els seus beneficis en aquests, al contrari del que va sostenir la vigília la responsable del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) del BCE. 

En unes jornades del 'lobby' internacional Institut Internacional de Finances, el governador també s'ha referit als canvis en la normativa comptable internacional que prepara el Comitè de Basilea. En aquest sentit, ha demanat que el mesurament del risc dels actius que s'utilitza com a base per calcular els nivells de capital sigui més homogènia entre països, una vella reivindicació de la banca espanyola, que es queixa que en altres països són més laxos en aquest càlcul i amaguen riscos. El que és fonamental, ha argumentat, és detectar i frenar els models de mesurament intern de riscos "més agressius" dels bancs.