Els sindicats treuen al carrer les seves exigències al futur Govern

Feia temps que no hi havia un Primer de Maig tan polític. Ni tan sols a l’inici de la crisi, cap al 2010 i el 2011, quan les retallades de salaris, pensions, ocupació pública i l’amenaça de dues reformes laborals van ser l’esperó de la mobilització sindical. Ara, el fracàs en la formació de govern i la nova cita electoral han portat els líders de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Josep Maria Álvarez, a un mal dissimulat enuig amb els partits de centre i esquerra per no haver aprofitat l’ocasió per recuperar el marc social d’abans de la crisi i canviar de polítiques.

A Catalunya, deprés d’actuar amb una estratègia «a la defensiva» amb l’objectiu d’intentar frenar les retallades empreses pels governs d’Artur Mas i de Mariano Rajoy, ara és el moment de «passar a l’ofensiva», segons el líder de CCOO a la comunitat, Joan Carles Gallego. Les manifestacions de l’1 de maig a Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona i Tortosa tindran com a reivindicacions pròpies de Catalunya l’aprovació de la renda de ciutadania, un salari mínim de 1.000 euros i la recuperació de les tres pagues extres dels funcionaris.

El nou secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha amenaçat amb una escalada de mobilitzacions en una tardor calenta, sense descartar una nova vaga general, si el Govern que surti de les eleccions del 26 de juny frena la derogació de la reforma laboral. Aquesta és una de les principals reivindicacions que sortiran al carrer avui, Primer de Maig, així com una millora de les prestacions per desocupació i de les pensions i l’augment del salari mínim (SMI).

NI ZAPATERO NI RAJOY / CCOO i UGT no volen sentir parlar del fet que les reformes laborals de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy s’utilitzin com a base per a un retoc d’una futura legislació. Volen recuperar la negociació col·lectiva, el conveni de sector i no el d’empresa i l’autorització administrativa prèvia per als acomiadaments col·lectius.

Pel que fa a l’ocupació, reclamen un pla de xoc per a aturats de llarga durada, joves, dones i treballadors públics. I enfortir la inspecció de treball amb més personal, així com els serveis públics d’ocupació per a la reinserció dels desocupats.

La creació d’ocupació hauria d’incloure, consideren, un pla d’industrialització que sigui palanca per canviar el model productiu. I demanen un pla que rejoveneixi les plantilles de l’administració, la sanitat i l’ensenyament.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Els líders sindicals han reiterat als partits la necessitat d’augmentar el salari mínim de forma progressiva en la pròxima legislatura fins que arribi al 60% del salari mitjà, cosa que suposaria una renda de 800 euros el primer any.

Per a les centrals també és essencial revertir la reforma de les pensions de l’any 2013 que suposa una retallada en les actuals i també en les futures. H