Biografia de Mario Conde

Als 90 va ser el gran exponent del 'pelotazo' financer, fins que la seva carrera es va truncar pel saqueig de Banesto

Actualment és un dels més grans deutors amb Hisenda, amb més de 9 milions d'euros pendents

631060 16-conde-y-banesto

631060 16-conde-y-banesto
545961 16-conde-honoris-causa
jjubierre2034040 ah04  alcala de henares  madrid   05 07 04   el ex160411125704
jjubierre33498161 160411125820
631026 16-conde-copa-de-vela
jjubierre33498211 madrid    13 5 92    la ex primera ministra de gra160411130533
jjubierre33498160 madrid  23 06 1988  felipe gonzalez con mario cond160411125806
631021 16-conde-y-papa
631027 16-conde-y-fraga
632035 16-conde-audiencia
958220 16-conde-barco

/

3
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

Mario Conde Conde (Tui, Pontevedra, 1948) va ser, en la dècada dels 90, el gran exponent del 'pelotazo' financer, de la gomina, del glamur, de l'èxit social i econòmic, fins que la seva carrera es va truncar el dia en què l'aleshores governador del Banc d'Espanya, Luis Ángel Rojo, va decidir celebrar el dia dels Sants Innocents del 1993 amb la intervenció de Banesto. Conde va protagonitzar el judici més llarg de la història judicial espanyola (dos anys i dos dies a la banqueta) pel saqueig de l'entitat financera i va haver de passar diverses vegades per la presó a causa de diferents condemnes i després de pagar les respectives fiances.

Els inspectors del Banc d'Espanya van trobar un forat de 605.000 milions de les antigues pessetes i van identificar fins a vuit operacions de les quals s'havien beneficiat Conde i el seu equip a costa de Banesto, que va perdre 12.549 milions de pessetes. Els diners saquejats mai van aparèixer, fins que el seu rastre ha conduït avui a la detenció de Conde per estar presumptament repatriant diners de Suïssa per blanquejar-los. Conde figura, a més, en la llista dels morosos d'Hisenda, amb un deute superior als 9 milions d'euros.

Fill d'un funcionari madrileny de Duanes, es va llicenciar en Dret a Deusto amb la qualificació d'excel·lent, on ja va fer els seus primers negocis venent els seus apunts als companys. Va ser el número u de la seva promoció en les oposicions a advocat de l'Estat el 1973. El pas als negocis el va fer al ser fitxat el 1977 per Juan Abelló perquè li reorganitzés el departament jurídic de la seva empresa. Amb Juan Abelló va travar una gran amistat i van planejar negocis espectaculars, com la venda de Laboratorios Abelló a la multinacional nord-americana Merck Sharp and Dohma per 2.700 milions de pessetes. Amb aquests diners i un crèdit de Bankinter, van comprar el laboratori Antibióticos, el van sanejar, i quatre anys després el van traspassar a la multinacional italiana Montedison per 58.000 milions de pessetes. Va ser un negoci rodó que li va permetre l'assalt a Banesto el 1987, amb la compra d'un paquet d'accions de Banesto, que el convertia en un dels més grans accionistes a títol individual.

El 30 de novembre d'aquell mateix any va ser nomenat president de l'entitat, i el 16 de desembre, conseller delegat. Als 39 anys d'edat, Conde es va convertir en president de la segona entitat financera espanyola. Mai abans cap gran de la banca espanyola havia sigut tema de les revistes roses, havia aparegut ballant sevillanes o envoltat de rics i famosos. Conde apareixia com el triomfador que es relacionava amb les famílies de sempre i entrava a l'olimp dels rics i poderosos. Va invertir en mitjans de comunicació i fins i tot va tenir la sort de patrocinar les grans gestes ciclistes d'Induráin. Avergonyit de la seva condició de maçó, va deixar de ser-ho el 1989, amb el pagament previ de 50 milions. La seva projecció va arriba a cotes altes, com l'audiència del Papa (1992) i el doctorat honoris causa de la Complutense (1993) en un acte on va assistir el Rei, a qui va accedir després de guanyar-se Joan de Borbó. El somni de Conde per convertir-se en l'alternativa de Felipe González es va truncar amb la intervenció de Banesto (28-12-1993) i el descobriment dels tripijocs i del forat de 605.000 milions.

Notícies relacionades

En el món de la política, Mario Conde es va afiliar al Centre Democràtic i Social (CDS), on va aconseguir ser cap de llista per a les generals de l'any 2000, però no va aconseguir representació, fet que va provocar la seva immediata dimissió. Al cap de 13 anys fundava Societat Civil i Democràcia (SCD), partit amb què va concórrer al Parlament de Galícia, de nou sense representació, i va deixar oficialment el càrrec de president el 21 de maig del 2013.

Els últims anys, Conde s'ha dedicat a participar en tertúlies d'Intereconomía, a escriure llibres i a donar lliçons sobre integritat a través del seu blog i d'entrevistes. Però després de la detenció d'avui, no sembla que s'hagi reformat des del saqueig de Banesto.

Temes:

Mario Conde