CRISI ENERGÈTICA

Les petroleres ho tenen negre

Les grans multinacionals han paralitzat inversions d'uns 400.000 milions de dòlars

Repsol ha anunciat provisions de 2.900 milions per la crisi del sector

dcaminal18929963 a repsol worker stands at the new extension of the160130203535

dcaminal18929963 a repsol worker stands at the new extension of the160130203535 / SUSANA VERA

3
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

Noruega és un dels països fortament afectats per la caiguda dels preus del petroli. Aquesta setmana, per primera vegada en la crisi, es donava la paradoxa que un salmó noruec de 4,5 quilos costava més que un barril de petroli Brent per la coincidència de dos factors: la forta caiguda del cru i la pressió a l’alça d’aquesta varietat de peix. La realitat és que el preu del petroli ha passat de 115 dòlars a 30 en menys de dos anys, fet que suposa una caiguda de més del 70%, fins al nivell de fa 13 anys. Aquest descens brusc ha posat contra les cordes la petrolera estatal noruega Statoil, que retallarà plantilla en 1.500 treballadors.

    L’empresa pública noruega no és l’única que ha hagut d’improvisar mesures traumàtiques o sobtades per capejar la crisi, ho han fet totes les companyies petroleres o relacionades amb el sector. L’última ha sigut l’espanyola Repsol, participada per CaixaBank i Sacyr, que acaba d’anunciar provisions extraordinàries de 2.900 milions d’euros que han generat unes pèrdues de 1.500 milions en l’exercici del 2015. Anteriorment, l’empresa ja havia informat d’una retallada de plantilla que afectarà 1.500 empleats i desinversions de més de 3.000 milions d’euros.

    Les grans multinacionals petroleres o de serveis han paralitzat inversions d’uns 370.000 milions d’euros, de les quals més de la meitat són en aigües profundes. I s’han desinflat milers de milions d’euros a la borsa. Les principals reestructuracions han sigut les anunciades pel grup nord-americà Halliburton i el gegant angloholandès Shell amb 22.000 i 10.300 acomiadaments, respectivament.

    Fonts del sector expliquen que la recepta per superar l’actual conjuntura es tradueix en quatre mesures que apliquen igual totes les empreses del sector per poder-se mantenir. En primer lloc, la reducció d’inversions previstes, encara que això passi factura a la competitivitat de les empreses en el futur. És a dir, dedicar menys diners, per exemple, a noves tasques d’exploració o explotació. Abans o després, la reducció de les inversions en nous projectes o en els menys rendibles sí que portarà inevitablement a una reducció de la producció.

RETALLADES DE PLANTILLA / En segon lloc, les empreses realitzaran desinversions en actius no estratègics i que no estiguin vinculats al petroli perquè és on poden trobar compradors interessats. En tercer lloc, les grans petroleres se centraran a millorar l’eficiència reduint costos, fet que comporta retallades de plantilla. Finalment, s’explorarà la possibilitat de millorar sinergies amb altres empreses del grup o mitjançant compres com la que va fer Repsol amb la canadenca Talisman ja en un cicle baix dels preus del petroli. També és el cas de Shell, en què els accionistes han donat el vistiplau a l’adquisició de la seva competidora britànica BG Group per 46.700 milions d’euros, una transacció davant la qual alguns importants accionistes van mostrar reticències per la caiguda del preu del petroli.

Notícies relacionades

    Malgrat el clima advers, les multinacionals estan mirant de man­tenir el dividend a l’accionista com a fórmula per mantenir la cotit­zació i retribuir l’inversor, que en molts dels casos és el mateix Estat. Amb aquesta decisió miren d’evitar la fugida dels inversors a la ­borsa.

    Els diferents analistes adverteixen que el preu del cru seguirà baix a curt i mitjà termini per factors tant polítics com econòmics. Per un costat, l’Aràbia Saudita, país que controla de facto l’OPEP, de moment no vol afluixar en la seva pugna amb l’Iran en el sector. L’OPEP segueix bombant més de 30 milions de barrils al dia. Avui dia es produeixen diàriament al món d’1,5 a 2 milions de barrils més dels que es consumeixen. Per un altre costat, el món ha desaccelerat el seu creixement, fet que es tradueix en un consum més baix d’energia per part de la Xina i altres països emergents. Morgan Stanley vaticina que si el dòlar segueix apreciant-se, el petroli de tipus Brent podria arribar a enfonsar-se fins als 20 dòlars per ­barril.

Preus a la baixa

El preu del barril de petroli Brent va tocar el mínim dels 27 dòlars la tercera setmana de gener. Es tracta dels valors més baixos de l’última dècada. En la seva caiguda ha arrossegat les borses mundials. Alguns organismes internacionals donen per fet un escenari prolongat de preus baixos. El Banc Mundial (BM) acaba de reduir les seves previsions del preu mitjà del barril de cru a 37 dòlars per al 2016 –mitjana anual–, davant 51 dòlars calculats fa a penes tres mesos, a causa de l’entrada en el mercat del petroli de l’Iran.