Hisenda redueix al 3,75% el dèficit fiscal de Catalunya

El dèficit fiscal de Catalunya, és a dir, el desfasament entre el que rep en forma d'inversions i despesa pública de l'Estat respecte al que aporta en impostos, va ser el 2012 equivalent al 3,75% del producte interior brut (PIB), amb 7.439 milions d'euros. És un dels resultats de la nova entrega dels comptes territorialitzats elaborats per un grup d'experts encapçalats per Ángel de la Fuente, nomenats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. 

L'informe situa Madrid com la comunitat que té més dèficit fiscal, amb el 9,57% del PIB, fins als 19.015 milions. Les dades difereixen dels càlculs de la Generalitat, amb xifres del 2011, que situaven el desfasament en 15.006 milions o el 7,7% del PIB. La diferència és deguda al fet que la Generalitat fa el càlcul tenint en compte les despeses que l'Estat realitza efectivament a Catalunya. Amb el mètode càrrega-benefici, que reparteix les despeses generals com Exteriors o Defensa proporcionalment per tots els territoris, la xifra s'hi aproximava més, al situar-se en 11.087 milions o el 5,7% del PIB.

Hisenda destaca que la publicació suposa "un esforç notable de transparència". Encara que les xifres no coincideixen, el fons de l'assumpte queda reflectit: les comunitats que més aporten pateixen un desfasament important en relació amb el que reben. Darrere de Madrid se situen les Balears, amb un dèficit del 5,08% del PIB, fins a 1.330 milions, i Catalunya. 

Notícies relacionades

Comença la postopa

L’impost als extracomunitaris per la compra de cases espanta la inversió

L'estudi, en què també participen els professors Ramón Barberán i Ezequiel Uriel, constata que després de Ceuta i Melilla, amb el 24,49% del PIB, Extremadura és la comunitat amb més superàvit fiscal, és a dir, que més rep en relació amb el que aporta, amb 2.655 milions o el 15,60% del PIB. La segueixen les Canàries, amb el 8,58% del PIB.

Les dades van en la línia de l'estudi presentat dilluns pel conseller d'Economia, Andreu Mas-ColellAndreu Mas-Colell, segons el qual el sistema de finançament penalitza les comunitats que més aporten per tenir un cost de la vida més elevat, i que no es té en compte al fer els càlculs. La Generalitat, al seu torn, critica que l'Executiu central intenti iniciar la negociació del nou model de finançament autonòmic en ple ambient preelectoral.