Rehabilitar en el laberint

L'experiència de la rehabilitació a Barcelona perviu a la memòria col·lectiva de la ciutat del Barcelona posa't guapa. Aquella campanya impulsada pel consistori olímpic de Pasqual Maragall n'és el referent més conegut, però no és l'única iniciativa. L'ajuntament ha mantingut altres iniciatives d'ajudes a la rehabilitació d'edificis, fins i tot en els pitjors moments de la crisi immobiliària.

El que és curiós és que en alguna d'aquestes convocatòries ni tan sols es va poder gastar el 50% de les subvencions disponibles. En part, per la crisi: falta de demanda. Però també per l'enrevessat esquema establert pel mateix ajuntament per concedir les ajudes públiques, tot i que aquesta activitat pràcticament era l'única que es movia en el sector de l'edificació en aquells moments. De fet, el gerent de Barcelona Gestió Urbanística (Bagursa) i del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, Josep Maria de Torres, va reconèixer ahir aquest error de gestió en el marc d'una conferència sobre rehabilitació energètica a Beyond Building Barcelona-Construmat: «Vam cometre el gran error el 2013 de fer una proposta per fomentar l'eficiència energètica. Es va voler fer pedagogia i el resultat va ser -vist ara- una excessiva complexitat informativa», va reconèixer Torres.

Notícies relacionades

Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya

Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»

A la qual cosa es va afegir la falta de certesa en la subvenció, perquè anava lligada a l'increment de l'eficiència energètica en cada actuació. Resultava difícil per a la comunitat de propietaris saber quant rebrien. L'empresa municipal va crear un sistema d'ajudes que anaven del 10% al 50% del valor de les obres i amb 19 tipus d'aportacions diferents en funció de l'increment d'estalvi energètic. «Això era inintel·ligible, les comunitats de propietaris no ho van entendre, els administradors de finques tampoc...», va afegir. El resultat va ser que a Barcelona, que ha pogut mantenir anualment les convocatòries d'ajudes -la Generalitat no ho ha fet durant tres anys-, va arribar a donar subvencions molt per sota dels fons disponibles. «En les convocatòries del 2013 i del 2014, no vam arribar a gastar el que teníem pressupostat», va comentar Torres.

Destaca l'activitat feta el 2014: el Consorci disposava d'11,8 milions per a rehabilitació, però només en va concedir 4,2 milions, mentre que el 2011 s'havien concedit 25,9 milions -les subvencions d'aquell any comptaven amb excedents de l'any anterior-, sobre un total disponible de 21,5 milions. Després de dos exercicis sense consumir els recursos es va haver de simplificar el sistema d'ajudes perquè el 2015 es puguin gastar els 36 milions pressupostats.