La Sareb té previst començar a construir en 14 solars aquest any

L'entitat té una cartera d'actius hotelers al mercat per vendre i sis més en estudi

El 'banc dolent' desenvoluparà amb socis locals les promocions, dues de les quals són a Catalunya

Jaime Echegoyen, president de Sareb, durant una roda de premsa de l’entitat.

Jaime Echegoyen, president de Sareb, durant una roda de premsa de l’entitat. / JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
OLGA GRAU / BARCELONA / PABLO ALLENDESALAZAR / MADRID

Fa uns anys, en el moment més cru de la crisi, un analista estranger li va dir en una conferència a Londres a José María Roldán, llavors director de regulació del Banc d'Espanya, que el sòl urbanitzable sense edificar a Espanya no valia res. «Si troba un terreny gratis, avisi'm que el compro», li va contestar l'avui president de la patronal bancària AEB per desmuntar la seva afirmació. El temps li ha donat la raó. Prova d'això és que la Sareb, el conegut com a banc dolent que va assumir els actius immobiliaris de les entitats nacionalitzades, té previst iniciar el desenvolupament de diversos sòls aquest mateix any.

En concret, la firma presidida per Jaime Echegoyen té identificats un total de 14 solars, dos dels quals estan situats a Catalunya. Es troben en diferents estats de desenvolupament: en alguns casos s'està desbrossant el terreny, en altres s'està en fase d'aconseguir les llicències pertinents, en altres encara s'està estudiant la viabilitat del projecte…

La idea de la Sareb és desenvolupar els sòls amb socis locals. Els acords amb aquests petits promotors, això sí, necessiten el seu temps, ja que aquestes firmes  miren d'emportar-se la majoria del pastís. L'esquema preferit és que el banc dolent hi posi el sòl, el promotor hi aporte el projecte i el finançament, i que després pagui a la Sareb un percentatge de les vendes, si bé la firma controlada en un 45% per l'Estat està oberta a altres opcions.

TREBALLS EN CURS / No seran els primers treballs que es portaran a terme sota el paraigua de la companyia. Quan va començar a funcionar fa una mica més de dos anys, va rebre un total de 626 promocions en curs, algunes completades al 98% i altres en estats de desenvolupament menys avançats. La firma va decidir acabar-ne 52: la majoria estaran acabades el 2017.

La resta les té paralitzades a l'espera de veure com evoluciona el mercat. A l'entitat apunten que algunes valdrà la pena desenvolupar-les més endavant, però que amb altres serà més convenient desestimar-les i vendre el solar, ja que l'interès pel sòl està creixent.

El desenvolupament dels sòls per part de la Sareb és una opció que exercirà, però tampoc vol tenir un percentatge elevat del seu patrimoni en aquesta activitat ja que la seva missió principal és reduir el seu balanç. Al tancament de l'any passat, la firma tenia uns 3.980 milions d'euros en sòls, que representaven el 9% dels seus 44.263 milions d'euros en actius. El 2014 va passar de no vendre'n gairebé cap l'any anterior a tancar 500 transaccions, sobretot a «inversors a mitjà termini i amb coneixement local», cosa que el va convertir en el «principal operador i dinamitzador d'aquest producte».

Per a aquest exercici, preveu un increment dels ingressos per la venda de sòls i d'actius terciaris (locals i oficines) del 30%, cosa que farà que passin d'aportar 255 milions d'euros (el 5% dels ingressos del 2014) a aportar-ne uns 332.

Notícies relacionades

PAQUETS D'ACTIUS / Un altre dels grans objectius de la Sareb per a aquest any és continuar amb la venda de carteres d'actius, després de tancar 11 operacions l'any passat (per les quals va ingressar 1.115 milions) i 25 en els seus dos exercicis d'activitat. Ja està movent en el mercat l'anomenada Birdie, que inclou actius residencials, sòls i hotels ubicats en complexos de golf a Múrcia, en part heretats de Polaris World.

A més a més, té sis operacions més en estudi per a aquest any: una d'hotels (préstecs amb garanties hoteleres, i immobles i apartaments turístics), una altra de sòls (crèdits normals i en mora amb sòls en capitals de província com a garantia), una de promocions d'obres en curs, una altra de lloguers residencials (préstecs garantits amb promocions), una altra amb actius industrials i logístics (préstecs amb garanties i actius físics) i l'última a la costa mediterrània, sobretot a la Costa del Sol (préstecs i immobles).