València emula Grècia

No és la primera vegada que algú intenta donar gat per llebre a la Comissió Europea enviant a Brussel·les dades errònies sobre el dèficit públic. El cas més flagrant és el de Grècia, que si no hagués maquillat els seus comptes públics, alleugerint les seves xifres de dèficit i deute públic en l'any 2000, no hauria pogut entrar a l'Eurozona i adoptar l'euro. El Govern hel·lè no va ser mai castigat per aquest engany però el seu cas va obligar la Unió Europea a legislar i aprovar fa gairebé quatre anys una nova normativa per impedir sorpreses d'aquest tipus en el futur. El País Valencià serà el primer territori europeu a haver de pagar per oblidar-se factures de despeses sanitàries al calaix i maquillar sistemàticament durant anys el seu dèficit públic. Pel frau Brussel·les reclama ara una multa de 18,93 milions d'euros.

Segons el relat que fan els tècnics comunitaris en l'informe presentat aquesta setmana, la Intervenció General de la Generalitat valenciana va començar a ocultar petites quantitats de la despesa sanitària el 1988. Les sumes van començar a augmentar a partir del 1993 i per a l'any 2007 la quantia de despeses no notificades ja pujava a més de 1.000 milions d'euros. «Hi va haver irregularitats greus en la comptabilització, el registre i la informació sobre la despesa del País Valencià durant anys. No es va respectar el principi de meritació, es van utilitzar comptes extrapressupostaris com no es podia, es va deixar despesa sense registrar durant anys i la informació estadística comunicada a les autoritats nacionals era enganyosa i portava a informar malament sobre el dèficit d'Espanya», explica l'informe de gairebé 40 pàgines que posa punt final a la investigació.

Les irregularitats no li van passar per alt al Tribunal de Comptes valencià que va començar a detectar despeses no registrades i a demanar, almenys des del 2003, mesures per corregir la situació. Així ho reflectien any rere any en un informe que acabava a les mans de 60 responsables d'organismes públics, entre ells de la conselleria de Sanitat i la Intervenció General valenciana, i que d'acord amb les revelacions van ignorar.

Evidència

La Intervenció General de l'Administració de l'Estat es va adonar que alguna anava malament el 2007, arran de la posada en marxa d'un grup de treball entre les comunitats autònomes creat per abordar la despesa sanitària. Poc després donaven per resolt el problema, després de diversos acords de la Generalitat que reconeixien factures de despeses sanitàries passades no registrades, però les pràctiques van continuar i no van tornar a quedar en evidència fins al moment de l'adopció del mecanisme de pagament a proveïdors a finals del 2012, que va destapar a València factures per 1.900 milions d'euros.

Notícies relacionades

Els experts no descarten que l’Ibex trenqui el seu màxim històric de 15.945 punts

Correus suspèn temporalment enviaments als EUA pels aranzels

Va ser llavors quan el Govern espanyol va haver d'informar Eurostat d'una revisió a l'alça del dèficit públic espanyol de quatre dècimes provocada per aquellesfactures no comptabilitzades a València i Madrid. Brussel·les obria poc després una investigació que conclou aquesta setmana amb la recomanació d'una multa menys severa del que podria haver sigut -fins al 0,2% del PIB, 2.000 milions- però que permet a l'Executiu comunitari inaugurar els seus nous poders. Davant la quantitat inicial de 94,5 milions, la Comissió proposa un 80% menys, 18,93 milions, després de tenir en compte diversos atenuants: que les pràctiques ja no estan en marxa, que hi ha hagut cooperació per part del Govern espanyol i, sobretot, que només han pogut provar «negligència greu» i no una intencionalitat encara que el cas era des de fa anys vox populi.

L'última paraula la tindran ara els ministres d'economia i finances de la UE. Espanya no podrà participar en la votació.