Torró a la riba del Sena

Quai de la Tournelle, 21, a París, és el nou aparador exclusiu per als torrons i xocolates de Torrons Vicens d'Agramunt. El seu propietari, Àngel Velasco, impulsa així la seva expansió internacional que va començar fa dos anys amb un establiment a Perpinyà que «des d'aleshores ha funcionat fantàsticament», assegura. Velasco ha invertit 200.000 euros en el projecte parisenc. La clientela del sud francès i turistes europeus, en general, assidus als comerços de Torrons Vicens -40 entre franquícies i botigues pròpies-, ubicats en llocs molt freqüentats pels visitants estrangers, li han demostrat que el torró és un bé molt apreciat més enllà dels Pirineus.

«El parisenc és bastant exigent sobre la qualitat dels productes i aprecia aquells elaborats artesanalment», explica Leonardo Martín. Ell és qui regenta la botiga a París que va obrir el 5 de març i que demà serà inaugurada oficialment pel conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí. «L'estil de la botiga, la decoració -amb obrador a la vista- i la gran varietat de torrons i xocolates estan tenint molt bona acollida», assegura Martín. Ell és català, i cosí de Ve­lasco, però establert a França des de fa 32 anys. Abans va ser cuiner, ara despatxa a la riba del Sena tant les elaboracions més ancestrals com els torrons concebuts per Velasco mà a mà amb Albert Adrià. «El torró suflé -amb aire al seu interior aportant una textura més cruixent- agrada molt, però també les gammes bio i excellence i totes les nostres xocolates i mels», explica Martín, que ja sondeja més ubicacions a la ­capital francesa per a possibles futures obertures. «Si a Barcelona en tenim set, ¿per què no n'obrim més a París?», planteja Velasco.

Notícies relacionades

Els experts no descarten que l’Ibex trenqui el seu màxim històric de 15.945 punts

Correus suspèn temporalment enviaments als EUA pels aranzels

La botiga de París inicia una fecunda etapa per a Torrons Vicens. El 18 de maig la firma obrirà una botiga amb obrador visible davant el públic al passeig de Gràcia de Barcelona, als peus de la Pedrera. «I abans de final de mes obrirem dues franquícies a Dubai», ­afegeix.

Velasco va saber com salvar, l'any 2000, aquella fàbrica d'Agramunt sustentada per la tradició i arrels des del 1775, però que necessitava la desestacionalització d'un producte vinculat a Espanya al Nadal, però alliberat més enllà de les fronteres com a dolç per a qualsevol dia de l'any. Ara també queden alliberades les maletes dels catalans establerts a París, que no hauran de portar torrons a la seva tornada de Catalunya. Tampoc la xocolata en pols o a la pedra per preparar una verdadera xocolata a la tassa -espessa- desconeguda al país gal. Tot a preu ­català.