Grècia eleva la prima de risc espanyola a màxims anuals

La prima de risc espanyola, el diferencial entre el que paguen els inversors pel deute espanyol a 10 anys davant l'alemany, va tancar ahir en màxims anuals de 140 punts. Fa tan tols una setmana la prima de risc se situava en els 107 punts bàsics, amb l'interès del bo espanyol a deu anys a un pas de l'1,2%.

L'escalada que ha patit durant la setmana la prima espanyola es deu a la incertesa dels inversors davant el creixent temor als mercats a una sortida de Grècia de l'eurozona. Dijous, la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va expressar el seu rebuig a la possibilitat de concedir un ajornament al pagament del deute de Grècia amb la institució al considerar que aquesta mesura «no és recomanable». Per la seva part, l'antiga troica formada per la Comissió, l'FMI i el Banc Central Europeu (BCE) reprendrà avui, dissabte, les negociacions amb les autoritats gregues sobre el pla de reformes que exigeix la Unió Europea a canvi de desbloquejar un pagament d'ajuda urgent del rescat.

La borsa espanyola també es va veure ahir afectada per les turbulències gregues. L'Ibex-35 va tancar amb una caiguda del 2,17%, la més important des de principis de gener, que va portar l'índex a perdre els 11.400 punts i allunyar-se dels màxims de cinc anys que va marcar al començament de la setmana.

L'interès del deute espanyol amb venciment a deu anys als mercats secundaris va arribar a pujar ahir fins a l'1,479%, cosa que ampliava el diferencial respecte al bund alemany fins als 142 punts bàsics. La prima de risc espanyola s'havia estret gradualment fins a situar-se en 95 punts el 22 de gener, quan el BCE va confirmar el pla de compra d'actius públics i privats, denominat quantitative easing (QE).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els diferencials d'altres països de l'eurozona també s'han ampliat en el cas d'Itàlia, fins a 145 punts bàsics, i de Portugal, fins a 181,30 punts bàsics, mentre que el diferencial del deute grec s'enfilava a 1.271 punts bàsics.

L'economista Paul Krugman va assegurar ahir a Atenes que la sortida de Grècia de l'euro seria «un infern» i que el canvi cap a una nova moneda tindria també greus conseqüències per al país. Krugman es va posicionar a favor d'un «compromís honest» en les negociacions que el Govern grec manté amb les institucions creditores i es va oposar a la continuació de la política d'austeritat, durant una conferència a la capital hel·lena. El premi Nobel d'economia va dir que Grècia i tota l'eurozona han d'emprendre reformes. «Hem d'entendre què ha sortit malament al llarg dels últims sis anys», va subratllar i va matisar que, encara que n'hi ha que creuen que l'euro ha sigut un error, ara no es pot fer marxa enrere.