Llum, un any de foscor

Després de 12 mesos de la seva posada en marxa, el nou sistema de tarifes elèctriques encara és provisional, imprevisible pel que fa als preus i fins i tot més car. El pilar en el qual s'havia de recolzar, la telegestió amb comptadors intel·ligents perquè els usuaris puguin adaptar el seu consum als preus i incidir en el seu rebut, continua sense funcionar. Un any després, Indústria ha de decretar encara els protocols perquè això sigui així.

Però un altre element és encara més clar: «Sense aquesta reforma, les tarifes serien el 14% més baixes. I, si es comparen les dels dos primers mesos d'aquest any amb les de 12 mesos enrere, com a mínim són entre el 5% i el 10% més cares», sentencia Jorge Morales de Labra, expert en regulació elèctrica i director general de GeoAtlanter. Assegura que la primera columna en què es recolzava la reforma, la supressió de la subhasta trimestral en la qual es fixava una part del rebut i que encaria el cost a l'incloure cobertures financeres, no era una mala idea.

El mateix o més

El problema s'hauria d'haver complementat amb mesures per crear més competència. I el resultat ha sigut «la no reforma perquè les elèctriques han aconseguit que, tot i anul·lar-se la subhasta, els consumidors paguin el mateix o més», assegura.

Notícies relacionades

¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés

Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill

I els preus de mercat de cada hora, que s'apliquen ara com ara en base a un patró general mitjà del conjunt dels usuaris, només van ser «una cortina de fum». Les companyies tenen fins al 2019 per renovar el parc de comptadors.

El cert és que la reforma no ha satisfet tampoc les elèctriques. A més de reclamar temps per adaptar els seus sistemes a la facturació per hores, han variat les seves estratègies comercials. El sistema ha fet que els clients amb tarifa regulada (ara PVPC) siguin incapaços de preveure a quant pujarà el seu pròxim rebut. Les grans companyies com Endesa, Iberdrola o Gas Natural han creat fórmules perquè es pugui pagar sempre la mateixa suma, però solen sortir més cares; o han forçat el transvasament al lliure mercat del client amb estalvis que són gairebé simbòlics.