Intercanvi de culpes entre Guindos i Linde

Les tensions aflorades els últims mesos entre el Ministeri d'Economia, de Luis de Guindos, i el Banc d'Espanya, que governa Luis María Linde, han tornat a posar-se de manifest ara amb ocasió del cas del Banco Madrid i d'una possible actuació tardana dels supervisors sobre els indicis de blanqueig de capital en la filial espanyola del banc andorrà BPA.

El secretari d'Estat d'Economia, Íñigo Fernández de Mesa, va explicar ahir que el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), que ell mateix presideix, va iniciar l'abril del 2014 una inspecció sobre les pràctiques de Banco Madrid que va acabar amb un informe el mes de febrer passat. «¿Si l'informe es va acabar al febrer, per què no es va actuar fins al 10 de març?», se li va preguntar ahir a Fernández de Mesa en un dinar informatiu organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE). Les autoritats policials s'han queixat que aquest retard podria haver facilitat la desaparició de proves inculpatòries. «El Sepblac li va entregar el seu informe al Banc d'Espanya al febrer i el Banc d'Espanya, un cop rebut aquest informe ha procedit a actuar», va respondre el secretari d'Estat, amb la qual cosa va col·locar la pilota a la teulada de Linde.

Fonts pròximes al Banc d'Espanya, no obstant, van explicar que la potestat sancionadora en matèria de blanqueig de capitals resideix en la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (que presideix el secretari d'Estat d'Economia) i en el seu braç executiu, el Sepblac. Al Banc d'Espanya, per la seva banda, li correspon la funció supervisora de les entitats per vetllar per la seva solvència, liquiditat i estabilitat del sistema.

El cas -argumenten- és com si les autoritats fessin una inspecció sobre salut laboral en una entitat; el Banc d'Espanya podria quedar informat del contingut de l'expedient, però tan sols podria sancionar per això l'autoritat laboral.

SEGUINT ELS EUA / D'una manera o altra, el cert és que cap supervisor espanyol ha actuat contra els indicis de blanqueig de capitals a Banco Madrid fins que el Tresor dels Estats Units va fer el primer pas en contra de la seva matriu andorrana, BPA, acusant-la de participar en el rentat de diners procedents de trames delictives internacionals.

Notícies relacionades

La punxada de Banco de Bilbao amb Banesto

Espases enlaire en l’opa

«No s'ha actuat a rebuf de cap institució», es va defensar ahir Fernández de Mesa. Segons va dir, el Sepblac va actuar de manera «molt eficaç, amb ofici i amb decisió pròpia» en l'elaboració d'un informe «molt detallat i exhaustiu» sobre les possibles pràctiques de rentat de diners a Banco Madrid. L'informe va detectar almenys una vintena d'operacions en les quals Banco Madrid no va actuar amb la diligència que imposa la normativa. A més a més, el Sepblac ha remès a la Fiscalia Anticorrupció un informe amb possibles indicis delictius sobre el qual Fernández de Mesa va refusar informar.

L'inici de l'expedient sobre Banco Madrid, l'abril del 2014, va coincidir amb la visita a la capital d'Espanya d'una delegació del Grup d'Acció Financera Internacional sobre el blanqueig de capitals (GAFI) per avaluar els mecanismes contra el rentat de diners. Entre els delegats del GAFI hi havia un responsable del Departament del Tresor dels Estats Units que va rebre tot luxe de detalls per part del fiscal Juan José Rosa sobre les indagacions contra els imputats en casos de màfia xinesa i russa Gao Ping i Andrei Petrov, respectivament, empresonats a Espanya, informa Mayka Navarro. D'aquells contactes en va sortir la investigació dels Estats Units que ara ha desencadenat en la intervenció de BPA a Andorra i de Banco Madrid a Espanya.