Els EUA defensen que la neutralitat de la xarxa beneficia tothom

¿Podria existir una internet de primera i una internet de segona? ¿Que a alguns serveis carreguin a màxima velocitat però que a altres s'hi accedeixi molt lentament pel simple fet que unes firmes paguen als operadors i altres no? La discussió sobre aquesta qüestió va robar el protagonisme ahir als gadgets en la segona jornada del Mobile World Congress -encara que ahir es va saber que Apple va sobrepassar Samsung en venda de telèfons el quart trimestre del 2014 per primera vegada des del 2011-. I és que, encara que la tecnologia és sempre important, també ho són les lleis en què se sustenta.

El motiu de la discussió va ser que el convidat estrella de la jornada va ser el president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units, Tom Wheeler. Aquest organisme, el regulador americà, va aprovar la setmana passada declarar internet com un servei bàsic, la qual cosa a la pràctica implica oposar-se a la pretensió dels operadors de telefonia de poder reclamar compensacions als serveis que consumeixen més dades (com els de vídeo sota demanda). Les operadores pretenien que si paguessin, els usuaris tindrien accés ràpid a aquests serveis; si no, la velocitat baixaria.

En la seva conferència, Wheeler va assegurar que amb la seva decisió la FCC no intenta dir a les companyies què poden fer, ni imposar restriccions, ni ordenar a les operadores com han de treballar, sinó garantir una internet «oberta per a tothom» i al marge de governs i d'interessos privats.

«¿Internet necessita un àrbitre?», es va preguntar el regulador, que va descartar que els EUA vulguin «intervenir» en la xarxa. «No hi ha un pla per regular internet, així com la Primera Esmena no busca regular la llibertat d'expressió», va completar.

A més, va destacar que una internet oberta «és compatible» amb els beneficis de les operadores per la seva activitat. De fet, aquest va ser un dels principals arguments de Wheeler: fins ara ha funcionat, les operadores guanyen diners i es continuen creant empreses. «Algunes operadores ja han assegurat que no aturaran els seus plans d'inversió», va dir. «La innovació perilla sense una internet oberta», va afegir.

El directiu va dir que la «competència» és «la millor protecció» per al consumidor i la «millor amiga de la innovació», i va concloure assegurant que el president dels EUA, Barack Obama, és també «un gran defensor» de la neutralitat de la xarxa.

Els operadors no opinen com Wheeler, com han repetit diverses vegades durant aquesta fira -tenen l'opció de recórrer la decisió del regulador-, i adverteixen que no podran suportar la gran inversió que han de fer en el desplegament de la xarxa. Com a mostra, segons va assegurar Telefónica, cada any el trànsit mòbil es multiplica un 50%.

Notícies relacionades

DHL Express obre un ‘hub’ internacional al costat del Prat

El Govern accepta "simplificar" l’‘atur’ dels autònoms

A l'altre costat, les empreses de servei aplaudeixen la decisió de la FCC, tot i que reconeixen que encara s'ha de veure com afecten algunes de les parts del text. «És un tema molt complex. En general, crec que és un gran pas endavant, és molt important. Si jo pago per la meva connexió d'internet i tinc una velocitat de descàrrega molt alta, però a l'intentar veure una pel·lícula de Netflix va molt lent i la raó de tot plegat és perquè l'operador vol cobrar a Netflix, jo perdré tota la simpatia per l'operador. Sí, dirà que consumeix el 35% del seu trànsit... Però és que és el 35% del trànsit que jo pago», va argumentar a EL PERIÓDICO el fundador de la Viquipèdia, Jimmy Wales. El comissari europeu d'Economia i Societat Digital, Günther Oettinger, va assegurar ahir que treballa amb els països membres per «fixar una posició» comuna sobre aquesta qüestió els pròxims mesos.

INVERSIÓ EN 5G / Un altre dels protagonistes del dia va ser el 5G. La pròxima generació d'accés a la xarxa va ser motiu d'anunci per part de la Comissió Europea. El comissari va avançar un aliança amb diversos operadors per investigar en 5G i buscar que Europa marqui el camí en els estàndards d'aquesta futura tecnologia. Tot i que no es preveu que aquesta arribi al mercat almenys fins al 2020, altres firmes com Huawei (Xina) i NTT Docomo (Japó) van anunciar també que invertiran 500 milions d'euros per investigar-hi. «El 5G és com un quadro de Picasso: cadascú veu una cosa diferent», va definir Wheleer.