L'enfonsament del preu del petroli posa en risc el 'fracking' als EUA

En un establiment de crèdits ràpids del sud-oest de Texas, la dependenta fa una pausa en la conversa per mirar el preu del barril de petroli al seu telèfon. «Ens passem així tot el dia, pendents dels preus, encara que no tinguem interessos directes en el negoci», explica Tricia Ramírez, una dona menuda amb diversos crucifixos tatuats a l'avantbraç. L'escena es repeteix a l'Ajuntament i al banc. Ja és un tic quotidià en aquests pobles de l'Eagle Ford Shale. Milers de llocs de treball directes i indirectes depenen aquí de l'evolució dels preus del petroli, així com les regalies que reben les famílies que han cedit a les petroleres els drets d'explotació de les seves terres.

La caiguda dels preus del barril, que ha perdut més de la meitat del seu valor en els últims set mesos, està posant a prova a la indústria del shale nord-americà: el petroli i el gas natural que s'extreu de la roca de pissarra o esquist en pous horitzontals i per mitjà de la fractura hidràulica (fracking). Aquestes tècniques han tornat a convertit els EUA en una superpotència energètica. Però el petroli d'esquist és car de produir. Mentre el cost d'un barril a l'Aràbia Saudita no arriba als 10 dòlars, a l'Eagle Ford texà o al Bakken de Dakota del Nord oscil·la entre els 49 i els 75 dòlars, segons Bloomberg.

DUBTES SOBRE LA VIABILITAT / Amb el West Texas, el barril de referència als EUA, cotitzant al voltant dels 48 dòlars, han sorgit dubtes sobre la viabilitat del petroli d'esquist. «Hi haurà algunes fallides, especialment entre les companyies més petites i endeutades, però les grans aguantaran bé», assegura Michael Webber, director adjunt de l'Institut d'Energia a la Universitat de Texas. Així ja ha passat amb l'australiana Red Fork i la texana WBH, dues empreses joves i molt apalancades, que han fet fallida en l'últim mes i mig. Però s'espera que l'hemorràgia s'acceleri a mesura que vencin els contractes de futurs amb què moltes companyies es protegeixen de les oscil·lacions de preu i s'imposin les noves condicions del mercat. També s'auguren fusions i absorcions. Els peixos grans es menjaran els petits.

«El que estem veient és una reducció generalitzada en la perforació de pous i els projectes d'exploració de recursos, així com algunes retallades de personal», assegura l'enginyer de mines i professor de Finances a la Universitat de Texas A&M, Detlef Hallermann. Per a aquest any, Goldman Sachs preveu una caiguda del 15% en la inversió en el sector petroler dels EUA. La consultora londinenca Capital Economics l'eleva al 65% en els primers sis mesos de l'any.

«S'anirà sobre segur. Els projectes d'alt risc i costosos es deixaran per a un altre moment», defensa Ed Ireland, representant de la indústria al Barnett Shale, la formació del nord de Texas, rica en gas natural, on el fracking va començar a ser rendible pels volts del 2002. El nombre de pous aprovats al novembre va caure un 40% respecte a l'octubre, una demostració del replegament de la indústria.

AUGMENT DE PRODUCCIÓ / La caiguda dels preus del cru és fruit de l'excés d'oferta en el mercat, i a això hi ha contribuït decisivament l'espectacular augment de la producció als EUA. Gràcies a la revolució del fracking, ha passat a produir nou milions de barrils diaris des dels cinc milions que produïa el 2008. Però també ha estat crucial la decisió de l'Aràbia Saudita i l'OPEC de mantenir els seus nivells de producció. Alguns analistes han vist en aquesta decisió un intent d'enfonsar la indústria del fracking o de castigar l'Iran, el seu arxienemic al Pròxim Orient. Però molts altres compren la versió oficial i creuen que Riad simplement està protegint la seva quota de mercat davant de la competència de Washington i Moscou, amb una producció que ha tornat a nivells que no es veien des de la desintegració de l'URSS.

Notícies relacionades

El Cercle rebutja una fusió del BBVA i el Sabadell per frenar el poder de Madrid

L’advocada De Miguel derrota Cuerva i presidirà Cepyme

Als pobles de l'Eagle Ford Shale les retallades a la indústria comencen a notar-s'hi. Hi ha menys feina i, després de molt temps, els hotels tornen a tenir habitacions disponibles, copades fins fa poc per l'allau de treballadors. Les reduccions de plantilla estan a l'ordre del dia. Halliburton acomiadarà 1.000 treballadors; Baker Hugues 250 o el 5% de la plantilla. Schlumberger, la més gran empresa mundial de serveis petrolers, 9.000 a tot el món.

Malgrat això, el sector està tranquil. L'agència de l'Energia dels EUA va predir recentment que la producció de cru augmentarà aquest any un 7,4% i arribarà fins als 9,3 milions de barrils. És a dir, creixerà menys de la meitat que el 2014, però continuarà engreixant-se, cosa que dissipa els temors d'un enfonsament de la indústria a curt termini. «Si els preus actuals es mantenen durant molt temps, faran mal. Però també forçaran el sector a reduir costos i a ser més eficient. Al final serem més competitius», assegura el geòleg Larry Brogdon, cofundador de Four Sevens, una de les companyies pioneres en el fracking.