Pendents de Yellen i Draghi

La debilitat de la recuperació  econòmica i els remeis per convertir-la en ferma tenen avui cita en el recòndit paratge de Jackson Hole (Wyoming, EUA), que a poc a poc ha aconseguit ser tan conegut a l'agost com Davos (Suïssa) al gener. Una trobada informal iniciada a principis dels anys 80 del segle passat però que ja és referència habitual als mercats financers perquè des dels seus inicis compta amb la presència de responsables de bancs emissors de tot el món.

Per avui està prevista la intervenció de Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), i de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE). El renovat interès dels mercats financers per conèixer les seves opinions es deu al fet que en les seves últimes compareixences per justificar si volien mantenir o no els tipus d'interès, no van aclarir els dubtes dels especuladors de borsa, que segueixen aferrats al principi que el preu del diner és el factor determinant per conèixer la marxa de l'economia mundial. I si els dos bancs centrals mantenen sota mínims els tipus d'interès amb què presten als seus governs i als bancs privats (entre el 0% i el 0,25% als dos costats de l'Atlàntic) és perquè no acaben de veure clar que la desitjada recuperació econòmica d'Occident sigui tan real com duradora.

L'OCUPACIÓ ALS EUA / Yellen s'estrena avui a Jackson Hole. Ho fa un any després que el seu predecessor, Ben Bernanke, donés carbassa als organitzadors del simposi -que és informal, no consta en cap agenda oficial- i no hi assistís per donar el seu esperat missatge de comiat anticipat. Al contrari, la presidenta de la Fed assisteix a l'elitista complex hoteler de Jackson Hole -porta dels parcs nacionals de Grand Teton i Yellowstone- equipada amb la difusió, dimecres, de les actes de la reunió de la Fed al juliol, en què es va decidir mantenir els tipus d'interès fins que la recuperació del mercat de treball -crear ocupació- als Estats Units no sigui només un símptoma conjuntural.

Per la seva part, Draghi podria donar algun senyal més explícit que el que ha enviat en els seus últims comunicats, també ambigus, pel que fa a donar per acabada la facilitat de crèdit als bancs per recuperar l'activitat econòmica. A favor seu pot actuar que ahir es coneguessin algunes dades avançades de la marxa de l'economia alemanya i que són més encoratjadores que les que es tenien en les últimes setmanes: és probable que la inesperada contracció del PIB alemany de finals del segon trimestre hagi estat només una cosa pas­satgera.

Notícies relacionades

Diners regalats

Dubtes sobre la declaració de la renda: el Col•legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya respon

PRECEDENTS / Si l'expectació davant el que es conegui en les trobades de Jackson Hole no es compleix, tampoc serà la primera vegada. El seu encant consisteix tant en la capacitat de convocatòria (tots els mitjans parlen de la «cimera de banquers centrals» com si fos una convocatòria formal) com en l'expectativa que sigui un avançament estiuenc del que succeirà a partir del setembre. Sempre amb el perfil de les decisions en l'àmbit de les finances, no tant de l'economia real.

Dos precedents del simposi de  Jackson Hole -el va promoure el 1978 el governador del banc central de Kansas City, Roger Guffey- sí que mereixen constar en els seus annals per la seva transcendència posterior. El 2012, Bern Bernake, president de la Fed, va anticipar que els suports públics als bancs començaven a declinar. L'altre, més que memorable: el 1995, Raghuram Rajan, llavors economista en cap de l'FMI -el seu cap era Rodrigo Rato- i avui nou governador del Banc Central de l'Índia, va anunciar que dos anys després hi hauria cataclisme borsari. No li van fer cas. Aquestes dues fites són les que han alimentat la llegenda de Jackson Hole.