Oliver Rothschild: "Hi havia la possibilitat que la crisi fos molt pitjor"

Pertànyer a la família més influent del món el converteix en una marca. El seu cognom associat a qualsevol empresa atrau capital en un tancar i obrir d’ulls. Ara s’ha fixat en Catalunya, però avisa que l’anhel sobiranista no és un bon reclam. El seu rebesavi es va casar amb una Rothschild, però ell és el cap de la casa Schwarzschild, originària de Frankfurt, el segell de la qual porta orgullós al dit petit. Va començar la seva carrera com a consultor en hostaleria i oci, per continuar en els sectors immobiliari, d’entreteniment, innovació tecnològica i art.  Assessora inversions, però se sent orgullós de la filantropia. Va presidir el comitè d’apel·lacions de l’Unicef i actualment està al capdavant de l’associació de voluntariat ACEVO i és ambaixador del London College of Fashion. Presideix la consultoria d’empreses Oliver Rothschild Corporate Advisors i ADVentura Capital, i també s’ocupa de Geneva Group International, Tergita Power i Rockstar Group.

 Els Rothschild són la família de financers i banquers més poderosa del món. Durant gairebé 300 anys ha influït, i molt, en el curs de l'economia global. La seva fortuna  -que alguns estimen en la meitat de la riquesa del planeta- va ser fundada per Nathan Mayer Rothschild al conèixer abans que ningú el resultat de la batalla de Waterloo i comprar quan Anglaterra donava per perduda la gesta de Wellington, que va finançar. Amb diferents branques a Alemanya, Anglaterra, Àustria, França i Itàlia, la família controla finances, banca, energia, vinyes, hotels, mitjans de comunicació, art i antiguitats. Bé, doncs Oliver Rothschild, inversor i filantrop, és un d'ells. Potser dels que tenen més sentit de l'humor.

-¿A quina branca pertany vostè?

-A la branca que va caure de l'arbre.

-Ja ens agradaria a molts.

-Sóc el cap d'una altra antiga família financera, els Schwarzschild [Escut Negre, significa], originària de Frankfurt. El meu rebesavi es va casar tres vegades, l'última amb una Rothschild [Escut Vermell]. Diuen que m'assemblo molt a un germà del rebesavi, Jacob, que va capitanejar la Borsa alemanya i no es va arribar a casar mai.

-Aclarit. ¿Com es veu el món des de les seves sabates?

-Cada vegada més complex. També en l'àmbit comercial, amb governs que van posant més impostos i tallant la possibilitat que flueixi el capital. Sense afavorir el comerç, a base de recaptar a través de taxes del 10% aquí i allà, no arribaran mai a fer el que podrien, i seria necessari, fer. Opino que això és llençar els diners. És voler salvar llocs de treball en l'entramat de la burocràcia, quan la burocràcia és l'obstacle del comerç.

-Alguns d'aquests governs pretenen regular el mercat, un dels causants de la recessió.

-El capitalisme a l'estil Adam Smith està molt interferit. La realitat és que entre els anys 2002 i 2007 els governs van promoure mesures amb  conseqüències que es van veure després. Mentre creien que l'economia tenia molta força, que hi havia creixement, no van dir res. Però quan tot es va ensorrar, van buscar culpables. I no es pot carregar el mort només als bancs.

-De la crisi del crèdit, sí.

-No vull protegir els banquers, però en aquesta crisi hi ha hagut molts altres implicats aliens a la societat financera.

-¿Podria especificar-ho, si és tan amable?

-Es van cometre errors en els inicis de l'enfonsament. Sens dubte hi havia mètodes millors de gestionar-ho.

-Però, ¿qui diria que ha sigut el culpable últim?

-¡Tots! Naturalment, una part se l'emporta la banca, que no va tenir sentit de la proporció i no va predir les conseqüències de l'encegament de la seva política de preus. Van creure que seria fàcil corregir el rumb i es van equivocar.

-Mentrestant, com més mar, més peix. Els rics en sortiran encara més rics.

 

-Hi ha casos de bancarrota entre les grans fortunes, però no surten als mitjans. Vivim en un món en què l'èxit, en lloc de ser aplaudit, és infravalorat.

 

-La llegenda negra diu que els Rothschild i els Rockefeller són capaços de fer caure o disparar economies, traient-ne partit.

-No puc parlar pels Rockefeller, encara que estan vinculats a la família després que els Rothschild compressin el 39% dels seus negocis.

-Doncs parlem dels Rothschild.

-Tampoc puc parlar per tots els Rothschild. Però, encara que el que suggereix fos cert, el més destacable és que les dues famílies pensen a 20, 50, 100 anys vista. No es mouen en el curt termini. I fins i tot si ho fessin per treure'n profit, les dues famílies són les més filantròpiques que existeixen al món. Sempre han sigut molt conscients que han de revertir en la societat. Però el més fàcil és definir-los com a màfia.

-Li parlava de planificar la privatització d'un país, la caiguda de l'euro, l'ascens d'un mandatari...

-El que sí que és possible és que pensin que poden solucionar millor els problemes que els governs. Els governs estan aquí durant quatre o cinc anys i les mesures que prenen estan impulsades per interessos electorals, mentre que la casa s'ha mantingut al llarg de 300 anys. I encara que, insisteixo, no sóc portaveu de la família, sí que puc assegurar que els Rothschild sempre van finançar grans infraestructures que van afavorir Europa i Amèrica, com el canal de Suez o les línies de ferrocarrils, perquè pensaven que eren necessàries per al progrés de tots. Això també és gairebé filantropia.

-¿Hi ha alguna consigna familiar que passi de pares a fills?

-No. El meu pare era un home molt modest, tot al contrari que jo. A la meva edat em puc permetre la immodèstia, ¿no hi està d'acord? Així que li diré que m'he dedicat a la caritat des dels 13 anys, potser influït per la meva mare, que als 50 es va bolcar a finançar la investigació del càncer a la Gran Bretanya. A mi sempre m'ha interessat el maridatge entre comerç i filantropia. Avui el més intel·ligent és el mix entre fer el bé i guanyar diners. Fins i tot les empreses que no han seguit aquesta política s'estan adonant que val la pena.

-Vostè s'ha convertit en un expert.

-Miri, jo no tinc necessitat de treballar, però cada dia treballo més perquè aquesta fórmula -no diferenciar entre caritat i negoci- m'apassiona. Fa un parell de setmanes, per exemple, vaig acceptar encantat presidir el jurat d'uns premis a la sostenibilitat de la British Academy of Film and Television (Bafta). La sostenibilitat és un assumpte transcendental.

-Abans ha dit que la seva família pensa a desenes d'anys vista. ¿Pot fer-nos un avançament?

-En economia se solia pensar en cicles que es repetien en la història, però ara hem d'afrontar escenaris nous. Ha entrat en joc el fet inesperat -fixi's en l'Iraq, l'Afganistan, Síria, Ucraïna-, i això posa de cap per avall l'economia positiva. El món ja no es pot simplificar. Encara que també he d'assenyalar que quan el 2010 deia que hi hauria brots verds a la Gran Bretanya em prenien per boig, i els comencem a veure. També a Espanya.

-Això ens sona...

-No hi ha dubte. Però no només depèn de la veritat, sinó també de la confiança de la ciutadania. Si la ciutadania insisteix en els aspectes negatius, la sortida es demora.

-¿Quins aspectes vol que percebin els sis milions d'aturats?

-Hi havia la possibilitat que la crisi fos molt pitjor per a tots. A Occident ningú es mor de fam i la majoria viu sota sostre. Miri, jo no he arribat a Barcelona en un jet privat, i no sóc cap insensible. Sé que hi ha molta gent que s'ho està passant molt malament. Però els problemes existeixen i no es resolen negant-los. S'han de tenir algunes idees clares.

-Il·lumini'ns.

-Per exemple, que la contribució al foment de l'ocupació de les pimes és més important que la de les grans corporacions, per això les hem de  recolzar amb fermesa. O que les carreres universitàries amb oportunitats són les que tenen un sentit més pràctic que intel·lectual.

-¿Això ha vingut a explicar aquí?

-A Espanya detecto condicions perquè floreixin les iniciatives tecnològiques. Presideixo ADVentura capital, que facilita l'accés del capital internacional al foment de la biotecnologia, l'alta tecnologia i la tecnologia verda, i aporta experiència en el mercat global.

Notícies relacionades

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

No és un fracàs

-Vostè és una marca en si mateix. El seu nom és un imant de capital.

-(Riu) Si el meu cognom serveix per a això, encantat. Catalunya té una excel·lent reputació i li sobra talent, però li falta experiència en projecció internacional. Jo he vingut a treballar al costat de les institucions per empènyer l'economia més enllà dels interessos de partit. Encara que li diré que aquest desig de separar-se de l'Estat, que també expressen a Escòcia i a Bèlgica, no és gaire atractiu per als inversors.