Dones, nens i feina

Un dels temes clarament mal resolts del nostre sistema de relacions laborals és sens dubte el de l'impacte que la maternitat té sobre les dones.

Encara avui, gran part dels processos de selecció especulen sobre les jornades que l'aspirant perdrà com a conseqüència dels seus successius embarassos, parts i consegüent compliment dels seus deures d'abnegada mare. I si la candidata competeix amb un aspirant masculí, el més probable és que sucumbeixi davant l'inexorable pes de la tradició, que porta a pensar cegament que són els homes els que més i millor treballen.

Per això la setmana passada vaig quedar totalment perplexa amb l'anunci que el Consell General del Poder Judicial estudiaria incloure per primera vegada, entre els criteris del concurs oposició al seu Cos de Lletrats, mèrits referits a la conciliació de la vida personal i familiar. Així, en la fase eliminatòria del concurs, s'hauran de tenir almenys 20 punts entre els mèrits acadèmics dels aspirants: els seus escrits i publicacions, la seva activitat professional, haver superat altres oposicions a un cos superior de l'Administració i, per primera vegada, haver cuidat els seus fills dins dels cinc anys anteriors a la convocatòria de les oposicions, sempre que tinguin menys de 12 anys, fet que es valorarà amb 0,5 punts per any.

Definitivament, llàstima.

¿Què té a veure l'atenció als fills amb les tasques a exercir al Consell General del Poder Judicial? Potser hauria estat més intel·ligent, i també molt més innovador, fer una descripció d'aquestes tasques i de les competències reals que es necessiten per exercir-les. I potser, fins i tot descobriríem que s'exigeix empatia, capacitat per resoldre conflictes, capacitat d'escoltar, gestió de la diversitat o, en definitiva, intel·ligència emocional. Una cosa que de vegades ve «de fàbrica», però que en la majoria d'ocasions s'adquireix, entre altres vies, portant a terme tasques d'atenció a les persones. Això és qualificar professionalment qualitats personals.

Notícies relacionades

El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo

L’alça de preus de l’ou oscil·la entre el 26% de Navarra i el 12% de les Canàries

No. És que realment aquesta és una mesura d'igualtat per compensar el perjudici que les dones pateixen per assumir fonamentalment les càrregues domèstiques i reproductives. ¿Només respecte als fills? ¿Només pel fet de demanar una excedència que, per cert, només és a l'abast d'aquelles pesones que ja disposen de rendes perquè, a diferència del que passa en altres països, l'excedència per cuidar familiars a Espanya no rep cap mena de prestació? No seria millor promoure la qualitat dels processos de selecció i contractació? En definitiva, i seguint el que diu Silvia Federici, ¿no seria més oportú integrar la solució de la «qüestió de les dones» en la solució de «la qüestió laboral»?

Definitivament, llàstima. Una altra mesura que per cosmètica i mal planificada, encara que es formuli en termes neutres, engrandeix la frontera entre «ells» i «elles», dificultant que aconseguim allò que brillantment Marina Garcés descriu com a «món comú».