després de la decisió de l'Audiència Nacional

Panrico, set mesos de vaga a Santa Perpètua de Mogoda

La sentència que anul·la els acomiadaments obre una nova fase per negociar la crisi de la companyia i el futur de la fàbrica catalana

Protesta dels treballadors de Panrico de la planta de Santa Perpètua, l’octubre passat.

Protesta dels treballadors de Panrico de la planta de Santa Perpètua, l’octubre passat. / ACN / MARIA BELMEZ

1
Es llegeix en minuts

Panrico afronta una nova etapa. L'Audiència Nacional ha declarat injustificats 156 acomiadaments a Panrico, els fixats per al 2015 i el 2016, al considerar que aquestes extincions no es van ajustar a dret. La sentència de l'alt tribunal suposa un punt d'inflexió en la vaga que els treballadors de la fàbrica de Sant Perpètua de Mogoda mantenen des de fa més de set mesos.

Des de l'octubre del 2013 Panrico és sinònim de mobilització. El judici es va celebrar el 6 de maig, després de ser ajornat a l'abril. Els treballadors es van alçar contra la direcció per la falta de pagament de salaris, després contra un expedient de regulació d'ocupació, ERO, i van seguir contra l'amenaça del lloc de treball de tota la plantilla de la planta catalana. El conseller delegat de la firma, Carlos Gila, no ha aconseguit reconduir la situació cap a la pau social. El directiu nomenat per Oaktree –el fons propietari de la companyia-- va decidir que la majoria dels acomiadaments previstos per al grup havien de concentrar-se a la planta de Santa Perpètua de Mogoda i això va encendre els ànims a la planta catalana.

Notícies relacionades

La firma acumula unes pèrdues de 700 milions d'euros en els últims cinc anys i el nou directiu tenia clar al que arribava. Havia de retallar costos i la via de la retallada de plantilla va ser l'elegida per estalviar-se 50 milions d'euros d'una tacada. En només dues setmanes en el càrrec, el nou executiu va suspendre el pagament de nòmines, va anunciar que acomiadaria 1.900 persones i que rebaixaria el sou un 45% a la plantilla que quedés. Ni tan sols el pes de la crisi i la falta d'alternatives de contractació va ser suficient per mantenir la ira dels treballadors sota control. Va arribar el preconcurs de creditors com una via més per obrir la negociació i finalment es va evitar el temut concurs després d'una injecció de 15 milions d'euros per part del fons d'inversió.

Després de set mesos d'atur, els ànims de la plantilla estan erosionats, encara que la sentència és un reconeixement per a la part laboral, que ara haurà de decidir si s'obre una nova fase de negociació.