El rebut de la llum s'encarirà més d'un 11% al gener

El cost de l'energia elèctrica per al subministrament a tarifa del primer trimestre del 2014 ha pujat al voltant del 26,5%, cosa que es traduirà en un increment del rebut de la llum que podria rondar entre l'11% i l'11,5%.

D'acord amb la subhasta Cesur i segons fonts del sector, aquesta pujada del component energètic es reflectirà en una alça en la tarifa final de l'11,5% a partir de l'1 de gener.

A aquest augment s'hi sumarà l'increment de fins al 2% que el Govern ha avançat per als peatges (i que es repercutirà en una mica més de l'1% en el rebut), l'altra part que conforma la tarifa i que suposa més de la meitat de la factura de la llum.

D'aquesta manera, la pujada definitiva per als més de 20 milions de consumidors acollits a aquesta tarifa sortirà de la combinació d'aquests dos elements i podria rondar l'11,5%.

Pujades consecutives

La tarifa elèctrica ja va pujar un 3,1% en la revisió de l'octubre i un 1,2% de manera extraordinària a l'agost en el marc de la reforma elèctrica. Anteriorment, la tarifa s'havia encarit en un 3% al gener, havia baixat un 6,6% a l'abril i va tornar a repuntar en un 1,2% al juliol.

En la subhasta d'aquest dijous, el preu base, que és el que es té en compte per calcular la tarifa, ha tancat amb una alça del 29,9%.

El preu de l'energia

Notícies relacionades

Revolut inclourà el català per defecte als seus caixers a Catalunya i prepara la traducció de la seva app i web

Calendari laboral de Terrassa del 2026 (amb tots els festius)

A aquest augment del 29,9% s'hi ha d'aplicar l'evolució, en aquest cas a la baixa, d'una altra sèrie de conceptes com els mercats d'ajustos, pagaments per capacitat, prima de risc o pèrdues. D'aquesta manera, l'increment global en el preu de l'energia per al període se situa en aquest 26,5%.

Des del sector assenyalen a la incertesa reguladora que ha acompanyat aquesta subhasta i a la reducció del nombre d'agents participants, així com una sèrie de factors externs com un trimestre per al qual s'espera una baixa producció hidroelèctrica, menys generació eòlica i temperatures més baixes, que portaran a un ús més gran dels cicles combinats.