Els correus de Blesa evidencien els seus excessos com a president de Cajamadrid

Els missatges enviats i rebuts per Miguel Blesa mentre era president de Cajamadrid publicats per eldiario.es al llarg de la setmana passada, posen en evidència una elevada cadena de favors. A més, també mostren que l'entitat va conèixer amb antelació el risc que corrien els preferentistes.

Aznar, Barrionuevo i Aguirre

Segons els missatges, Blesa va buscar un contracte com a comissionista d'una empresa que venia armament a Veneçuela a l'expresident del Govern José María Aznar. Però la safata d'entrada del correu de l'expresident de Cajamadrid vessava de peticions de favors sense color polític definit. Així, des de socialistes com José Barrionuevo fins a la secretària d'Esperanza Aguirre li demanaven ajuda. "Pepe Barrionuevo, amb qui tinc bona relació, em demana aquest favor per a uns amics seus. ¿Què podem fer?", assegurava un dels correus. "Ens envia aquest assumpte la secretària d'Esperanza Aguirre. La seva cosina ha tingut un problema amb la concessió d'una hipoteca a la caixa", deia un altre missatge. 

Notícies relacionades

Aznar es va jugar amb Blesa a cara o creu el seu primer pis

Revolut inclourà el català per defecte als seus caixers a Catalunya i prepara la traducció de la seva app i web

Per un altre costat, també hi apareix el president del Senat, Pío García Escudero, amb qui va dialogar per un problema laboral a Cajamadrid del germà de Pío. "He parlat amb Pío i s'ha sorprès del que li explicava, diu que no en tenia ni idea. Parlarà amb el seu germà i em dirà. ¿Què t'hi jugues que el subjecte em demana hora?", explicava un dels correus. 

Grans despeses

Les filtracions no s'han parat en els favors, sinó que mostren la desmesura amb què Blesa va gestionar Cajamadrid. L'exclusiva targeta Visa de la qual disposaven Blesa i altres consellers amb despeses permeses fins als 5.000 euros n'és un exemple. Esperanza Aguirre li va recriminar que, amb la que està caient, es gastés 500.000 euros en un cotxe, a la qual cosa Blesa va contestar: "No en té ni puta idea".