Alemanya imposa les seves exigències en la unió bancària

El projecte de unió bancària de la eurozona, destinat a protegir els estats i els ciutadans del cost dels errors dels banquers, s'està diluint a causa de les exigències d'Alemanya per reforçar el seu propi poder, per debilitar l'autoritat de resolució de crisis bancàries i per mantenir durant el màxim temps possible el caràcter nacional del fons de resolució de crisi que costejarà el sector bancari.

El Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) ha avançat cap a una fórmula de compromís sobre les diferents normes pendents de la unió bancària acceptable per a Berlín, que protegeix les caixes alemanyes de les decisions de la futura autoritat europea i que elimina el risc que Alemanya i el seu sector bancari hagin de contribuir de forma significativa a sanejar bancs d'altres països durant deu anys.

Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Holanda han consensuat les bases per a la negociació final del mecanisme únic de resolució de crisi bancària, segons ha indicat el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Aquest document implica que la unió bancària trigarà almenys 10 anys a completar-se. El Consell de Ministres de la UE tornarà a reunir-se el pròxim 18 de desembre per intentar arribar a un acord global.

ALEMANYA, DECISIVA

Aquest document de bases per a la negociació final confereix de facto a Alemanya i els seus aliats el poder de bloquejar qualsevol operació de sanejament costosa que requereixi l'ús de més del 20% dels diners disponibles en el fons de resolució de crisis bancàries.

La proposta de compromís precisa que per aprovar aquest tipus d'operacions amb ús de fons elevats serà necessària una majoria de dos terços i que els vots estaran ponderats en funció de la importància econòmica de cada país, mesurada pel percentatge de capital de cada estat en el Banc Central Europeu (BCE). Aquest apartat confereix a Alemanya un poder decisiu i la capacitat de vetar qualsevol decisió juntament amb Holanda i Finlàndia.

El fons de resolució de crisis, que costejarà el sector bancari, estarà compartimentat a nivell nacional perquè el sanejament d'una entitat d'un país sigui fonamentalment assumit pel sector bancari d'aquell país. A partir del 2016, de forma progressiva i sota determinades condicions podrà començar a usar-se una fracció del compartiment nacional per ajudar a sanejar a bancs d'altres països. Aquest procés transitori durarà deu anys i permetrà cada any utilitzar en comú un 10% addicional dels fons nacionals fins a arribar al 100% el desè any.

Notícies relacionades

Revolut inclourà el català per defecte als seus caixers a Catalunya i prepara la traducció de la seva app i web

Calendari laboral de Terrassa del 2026 (amb tots els festius)

Per reduir les aportacions públiques per sanejar bancs, Alemanya ha aconseguit que entri en vigor anticipadament el 2016 la nova normativa que els accionistes, titulars de bons i grans dipositants hauran d'assumir primer les pèrdues del banc abans que puguin injectar-s'hi fons públics. Espanya volia endarrerir-ho fins al 2018.

La proposta de compromís també redueix el paper de la Comissió Europea en la resolució de les crisis bancàries i confereix pràcticament tot el poder de decidir les mesures de sanejament, reestructuració o liquidació d'un banc en dificultats a un comitè d'autoritats nacionals. Així mateix, l'autoritat de resolució de crisis bancàries només actuarà sobre les 130 grans entitats bancàries supervisades pel Banc Central Europeu (BCE), com exigia Berlín, en lloc de tots els 6.000 bancs de l'eurozona. D'aquesta manera, les caixes alemanyes quedaran excloses de la tutela de l'autoritat comuna europea i de risc que se'ls pugui imposar mesures de sanejament.