Pensions via exprés

Per la rapidesa i l'escassa publicitat dels debats parlamentaris es podria dir que la reforma de les pensions és un assumpte secundari. Doncs no. Ha suscitat més vetos (nou) al Senat, per exemple, que la LOMCE, la reforma educativa del ministre Wert. Tot i això, ni la ministra Fátima Báñez ni el secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, han passat per la Cambra alta. En tot cas, l'oposició va tornar a mostrar-se ahir al Senat com una pinya, amb alguna fissura, que inevitablement va xocar contra la majoria absoluta del PP, però que al final va comptar amb el suport del PNB en l'esmena que eleva la revalorització màxima de les pensions fins a l'IPC més el 0,5% en temps de bonança.

Ja al Congrés el tràmit d'urgència decretat pel Govern va deixar l'aprovació en mans de la Comissió d'Ocupació i va eludir el debat en el plenari. Aquest es produirà al Senat d'aquí uns 10 dies perquè el PP va presentar i va aprovar ahir l'esmena -que a la Cambra baixa només va anunciar- per incrementar el sostre de la revalorització, encara que va seguir sense comprometre una data.

Des de l'1 de gener del 2014, quan entri en vigor el factor de revalorització, les pensions pujaran cada any el 0,25%. Només s'incrementaran el màxim previst, és a dir, 0,50% més l'índex de preus de consum (IPC), quan hi hagi un creixement de l'economia. ¿Quan serà això?

El Govern no es vol comprometre a assenyalar la recuperació ni les variables que s'hauran de produir perquè millorin les rendes dels jubilats. Les pujades per sobre del 0,25% les decidiran cada any els ministeris d'Hisenda i Ocupació, segons es compleixi amb l'estabilitat financera. I per aparentar que la decisió no serà arbitrària, el PP va aprovar una esmena que, sobretot, augmenta la burocràcia: es dóna una nova competència a l'autoritat independent de responsabilitat fiscal, que depèn d'Hisenda, per fer un informe anual sobre el càlcul de revalorització que realitzarà Ocupació.

Entre la rapidesa i l'escassa pujada prevista, l'oposició va argumentar que no hi havia ni urgència ni necessitat d'aquesta reforma. «És una vergonya», va clamar el socialista Francisco Martínez-Aldama, «que el Govern mercadegi amb uns cèntims» les rendes de les persones grans que, com va recordar Jordi Guillot, de l'Entesa, són el suport de 4,6 milions de famílies amb pocs recursos.

En paral·lel, el Govern va tornar a recórrer a 5.000 milions del fons de reserva per pagar l'extra de Nadal i la nòmina de l'últim mes de l'any. A més va anunciar que aquest any 2013 els més de nou milions de pensionistes han guanyat 1.372 milions de poder adquisitiu perquè la inflació del novembre -que es pren com a referència- ha estat del 0,2% i la revalorització ha estat més alta: del 2% per a les pensions inferiors a 1.000 euros i de l'1% per a la resta.

Notícies relacionades

De los Mozos pren el control d’Indra i Simón en serà president no executiu

La UE viatja a la Xina per alertar dels productes d’AliExpress, Temu i Shein

No va comptar la pèrdua acumulada de la congelació del 2012, de la qual responsabilitza Zapatero, i que per al 2014 preveu una inflació de l'1,5%, molt per sobre del 0,25% de pujada.

La reforma aprovada retallarà la despesa de la Seguretat Social en 33.000 milions d'euros, sempre que la inflació no superi l'1%, segons la memòria econòmica.